zoqueroblog

Reportaje de la Trailwalker en la 2

2011-05-17T20:42:00.004+02:00

Orgulloso del esfuerzo de mis amigos
... y cómo mola verlos en la tele ;)
Ramon al ataque!

Vídeo de freeride

2011-03-07T09:41:00.003+01:00

Ahí va un vídeo de Chris Akrigg colgado en Vimeo enviado por mr. Frehner.
Ésta es la web de Chris Akkrig : http://www.chrisakrigg.com , ahí hay más vídeos e info sobre él.

Altre cop Danny MacAskill

2010-11-25T22:27:00.003+01:00

Un altre vídeo brutal de Danny MacAskill :
(bé, surt de la taula, millor mira'l aquí)

tan bo o millor de l'anterior.

New Balance MR 759

2010-11-25T20:08:00.003+01:00

Hoy he vuelto a casa jodío de frío, casi se me congela el moquillo yendo con la bici montaña abajo así que me he acabado de decir y tras una buena ducha me he ido al Bikila a comprar mi nuevo juguete para no anquilosarme este invierno: Unas New Balance MR759 . Bueno, no es que entienda yo de esto, es lo que me ha recomendado er xaval de la tienda ;)

Dice que aún y yendo con plantillas me veía un poco pronador (que al pisar los pies me ceden hacia el interior) pero aún y así me ha sacado sólo zapatillas neutras.

Ahora a ver si me respetan las lesiones y puedo correr un poco hasta que vuelva el calor.
Salud!

Volta a la Cerdanya 2010

2010-09-26T19:51:00.009+02:00

El passat cap de setmana es va celebrar la Volta a la Cerdanya 2010. És un d'aquells aconteixements que uns quants esperem durant tot l'any i del que (com és normal) la resta del mon ni en té constància ;) Vaig anar-hi fent parella amb en Ramon, mentres uns es casaven més al sud, i va ser una canya. Cert és que em va agradar més la de fa dos anys (només he fet aquestes dues) a Sant Joan de l'Erm, però va estar realment bé.

Els de Probike ens van fer recòrrer uns quants corriols i pistes des de Puigcerdà fins a Matemale (França) i després tornar a l'endemà. La organització va ser perfecta. Encara me'n faig creus de la sort que vam tenir de que no ens plogués. I la predicció era de ploure a bots i barrals!!! No vull ni pensar en una tempesta a 1 grau i a 2000m d'alçada.

Em vaig cansar bastant, però és normal tenint en compte el kilometratge (prop de 180 Km i 5000 m de desnivell en dues etapes). Vam fer un temps patatoide dels nostres (8 i 9h), però el que és important és que vam poder acabar sense lessions, no ens vam perdre al tram d'orientació, ni tinguérem problemes mecànics ni caigudes. Després de tants mesos lesionat el meu objectiu per aquest any era poder tornar a pedalar durant hores ... i ho he aconseguit! Espero que el noi que es va caure i es va fer mal ja estigui recuperant-se, feia por veure-li la cara al pobre.
Encara tinc el cap ple dels paissatges que hi vam veure, desafortunadament aquest cop no vaig portar càmera i només vaig fer fotos amb el mòbil:

Afortunadament en Ramon sí va portar-ne. Aquí estan les seves:

I aquí les fotos de Probike, surtim en alguna.

Track enregistrat a la primera etapa :

Track enregistrat a la segona etapa :

Salut i peles!

Curado como el jamón

2010-06-07T17:32:00.004+02:00

Parece que la pesadilla ya llegó a su fin. Tras casi 9 meses prácticamente en el dique seco todo apunta a que ya estoy curado y puedo volver a montar mi bici de montaña.

Todo comenzó en octubre de 2009 durante la Marxa Selènika, una inflamación y dolor agudo en la parte más exterior de la rodilla derecha me obligó a abandonar.

Y ahí comenzó un viacrucis de reposo, antiinflamatorios, reintentos y médicos. Lo más curioso es que con la bici de carretera no tenía problemas, sólo se me reproducía con la Stumpjumper FSR, no pude probar con la Storck, pues el mismo día (coincidencia?) se le rompió un buje. Por sólo unos grados de geometría me tenía que apartar de la montaña. La bici de carretera no está mal ... pero a mí lo que me gusta son los senderos.

Después fui de médico en médico hasta encontrar un diagnóstico convincente. ¡Me llegaron a decir que como tenía una fisura en el menisco había que hacerme una artroscopia y quitarme un trozo! Ciertamente una resonancia magnética decía que tengo una fisura en el menisco, pero quizás la tenga desde hace años y no molesta... y mi problema no ha sido más que una bursitis: la inflamación de la bursa, una bolsa con tejido sinovial para reducir la fricción entre músculos, tendones, ligamentos y huesos.

Hice caso del médico, fui a rehabilitación sin mucha fe, pensando que ya sólo me quedarían las inyecciones de corticoides. La rehabilitación (en el centro de Toni Bové) consistió en estiramientos, corrientes de Compex, ultrasonidos y algún masaje y no tenía yo mucha esperanza. El caso es que las últimas dos semanas de rehabilitación procuré ir haciendo tiradas más largas y cargar más con la bici de carretera, para recuperar algo de forma física para volver a hacer la prueba al final de la rehabilitación. Una vez finalizada hice 5 días de aclimatación a la geometría de la Storck y hoy ha sido el día clave: Me he cogido fiesta en el trabajo y he salido por Collserola a por todas, progresivamente pero sin compasión y tras 4 horas y media de subidas y bajadas por Collserola he vuelto a casa sin dolores.

Ha sido una pasada: he vuelto a los senderos y trialeras que más me gustan, los de la parte norte de Collserola, entre la Font Groga, Valldaura y Cerdanyola. He hecho un par de bucles en los que he hecho de todo lo que antes hacía: bajar trialeras, subirlas, pistear a fondo, arañarme los brazos ... y todo sin caerme! Peso cinco kilos más que hace un año y se nota el peso de la panza, he perdido fondo y potencia, pero esto este verano lo arreglo, que para narices las mías. Me ha gustado ver que aunque he sido conservador y me he bajado de la bici muchas veces por piedras y raíces húmedas ... tras tantos meses no he perdido del todo ese instinto de cabra que nos sale a los ciclistas de montaña en las trialeras.

Cosas que sólo se hacen con el apoyo de la familia. Gracias, Laura! ;)

Salud y bielas!

Doncs NO. Lessió, renúncia i anunci

2010-01-23T13:02:00.002+01:00

Doncs tinc una lessió al genoll que ja estic tractant-me però no tinc garanties de cura ràpida. Així doncs prefereixo renunciar a la TransAlp, doncs és força dura i necessitaria mesos d'entrenament. Un altre any, tu! ;)

Però el que em preocupa és que en Sebi es queda sense parella. Tenim una reserva de plaça que cal confirmar en pocs dies, en principi abans d'acabar gener. Si algú vol fer la TransAlp que es posi en contacte amb mi i ens donareu una alegria al Sebi i a mi.

És una cursa maquíssima, dura i molt ben organitzada, pel que diuen és de les millors d'Europa i a més a més costa trobar plaça, osigui que si algú s'anima que no dubti i ho aprofiti!

Salut!

... o no (o también "oh, no!")

2010-01-11T20:19:00.002+01:00

Pues eso, ayer salí por la montaña con Sebi y se me resintió la lesión. No tengo bien la rodilla. Ahora a ponerme en manos de médicos, fisios y lo que sea. No veo el futuro claro, pero para c070nes los míos y de esta salgo como sea.

Lo de que se me reproduzca con la geometría de montaña y no con la de carretera es muy sintomático. Sólo he probado con la Stumpjumper, quizás debería buscar una rueda trasera de cualquier tipo y probar si también me pasa con la Storck...

Nada, oye, como decía un médico de mi pueblo: "Ajo y agua" (es decir: "A joderse y aguantarse") ;)

Busca els dos objectes

2010-01-09T15:13:00.003+01:00

Doncs per seguir amb bon rotllo, la segona entrada d'aquest blog després de la lesió és per una conya de les meves. S'obre el concurs, el primer que trobi els dos objectes extranys que envolten a aquest ciclista boig s'emportarà un obsequi, a escullir entre un calendari de 2009 i un paquet de xiclets bang-bang :

Doncs sí, amb aquestes pintes he hagut de sortir avui, quin fred! He esperat a les 10 per posar un peu al carrer, però al meu barri estàvem a 3 graus, amb una volteta m'he conformat.

Recuperación y TransAlp

2010-01-07T22:48:00.014+01:00

El 27 de setiembre de 2009, en la marxa Selènika me surgieron dos problemas:

rompí el buje de la rueda trasera de mi Stork (y Shimano se desentendió)
me hice una tenidinitis en la rodilla izquierda (elcolmo del ciclista)

desde entonces he estado prácticamente parado: 3 meses y medio sin pedalear. Una eternidad. En este tiempo en diversas ocasiones lo he vuelto a intentar obteniendo como resultado los mismos problemas. Me busqué un buen médico ... pero su minuta era suficientemente elevada como para acabar prefiriendo esperar y que se curara sola. Por el camino me he apuntado a un seguro médico, he perdido masa muscular, potencia y fondo y me he engordado unos cuantos kilos.

Primera buena noticia : la recuperación
Esta última semana he tenido dos muy buenas noticias: Por un lado que creo que quizás ya esté recuperado. El finde pasado hice 110 km y 70 km en carretera y me dolió todo ... menos la rodilla. Hurra! Estoy convencido de que la lesión fue un cúmulo de factores de aquel día: zapatillas nuevas con ángulo de calas mal ajustado (tengo los pies abiertos hacia el exterior), el sillín elevado ligeramente más de la cuenta , los estertores de muerte del buje trasero me forzaron a pedalear de forma anómala, mal entrenamiento desde la TransGermany, ... demasiadas cosas raras para una marcha de más de 100 km.

Segunda buena noticia : nuevo reto para 2010
Y por otro lado, Sebi y yo tenemos plaza en la TransAlp. Tratamos de conseguir plaza en la primera ronda, el pasado 6 de diciembre, pero no tuvimos suerte. Las inscripciones sólo estuvieron abiertas medio día (unas 3 horas) y aún y haciendo la solicitud en 15 minutos nos acabamos quedando fuera. Lógicamente dan primero plaza a los cracks y luego si hay sitio nos dejan ir a los patatas. Yo ya lo daba por perdido y estaba comenzando a pensar en nuevas metas (como la TransPyr o la TransPirineus) ... cuando esta tarde me llama Sebi para decirme que nos ha tocado plaza en el sorteo de plazas restantes. ¡Tres hurras! Allá nos esperan este julio 8 etapas sumando la no despreciable cifra de 20.000 m de desnivel positivo acumulado , 600 km de distancia y varias noches de dormir en el suelo con sacos.

Lo que viene
Tocan muchas cosas: Acabar de certificar que la lesión está curada. Este domingo toca salida muy suave por montaña, será mi primera salida con la geometría de mi BTT en mucho tiempo. He comprobado que me es mucho más propicia la geometría de la de carretera pero ... a aguantarse.

Pero también comenzar a plantearse seriamente los entrenamientos. He perdido mucho, pero en 5 meses me saco brillo a los muslos sí o sí.

Sebi también se ha hecho algo de daño en las rodillas con las duatlones, pero en nada está nuevo.

Otra cosa es que he de comprar ruedas nuevas y sigo con mi dilema entre gastarme la pastaca en unas Mavic Crossmax o montarme las tubeless caseras con los apaños modennnos de fondos de yanta de los que tanto oigo hablar ... he de decidirme ya. Acepto consejos.

Y de paso : le volveré a dar vida a este blog, ahora que ya quizás pueda volver a pedalear. ¡Cuánto echo de menos perderme por los caminos de Collserola!

Salud! Y precisamente eso : Salud!

Vídeo del Pedals de Foc NonStop 2009

2009-07-08T21:10:00.005+02:00

Mentre no acabo d'organitzar les fotos per fer un post de la TransGermany aquí va un vídeo sobre el Pedals de Foc NonStop 2009 ( està dividit en tres vídeos i cada vídeo comença amb publicitat ) :

http://www.bikezona.tv/index.php?cn=12&idpelicula=1336

Quina enveja m'ha fet tot plegat ... amb la TG m'ho vaig perdre. Quants records em va portar!

Amics i coneguts:

1er vídeo :
0:24 Fcesc
5:08 el tiu amb "tot bici" al cul ... sembla el Sebi!
5:47 Núria i Ada

2on vídeo :
0:27 Quique (crec que es deia així) i altre
0:50 com es deia ... Carles Epic? No recordo
1:30 Miki
Núria 2:07
Sebi 2:22
Miki 2:35
3:35 aparició estel·lar del nostre amic el senyor Triadó
5:35 Miki

3er vídeo :
3:25 Miki interview
5:25 arribada de Núria i 2 més d'Alpcross (Carles?) i entrevista a Núria

Hasta la vuelta

2009-06-14T19:38:00.009+02:00

Por fin llegó nuestro momento. El próximo viernes marchamos David y yo a Alemania, la Trans Germany comenzará dos días más tarde, el domingo 21 de junio. Les he explicado qué es a todos mis amigos, pero si quieres más info pica aquí . En resumen es una carrera de bicicleta de montaña en la que se cruza Alemania en 7 etapas consecutivas de este a oeste, recorriendo unos 658 km y más de 15.000 metros de desnivel positivo acumulado.

En noviembre David, director de Alpcross, me invitó a que le acompañara a esta aventura y desde entonces he puesto mi empeño en no defraudar su confianza. Vivo de ilusiones y no sé hacer las cosas a medias, algo que me ha traido tanto alegrías como penas, pero es mi esencia y es algo que me llevaré a la tumba.

Me compré una bici de carretera para los entrenamientos y una tremenda bici de rally, la máquina indicada para una competición de estas características. Llevo entrenando específicamente para esta aventura desde noviembre, haciendo unos 250 kilómetros semanales, seis días por semana, retando al frío, la lluvia, el calor y el cansancio. Ahora, 8 meses más tarde, sigo siendo un ciclista del montón, pero me siento mucho más fuerte de lo que nunca había estado.

Me encanta hacer fotos, enviar las fotos de las salidas a mis colegas es mi forma de agradecerles su compañía. David me llama de buenri el Paparazzi jejeje. Me he comprado una cámara nueva para tratar de hacer un buen reportaje fotográfico, que espero luego David pueda utilizar en publicaciones para promocionar su empresa.

Tras cada etapa nos darán acceso a la sala de prensa, donde espero poder conectarnos para publicar las crónicas de las etapas. Si durante estos días quieres saber cómo nos va sólo tienes que acceder al blog de David : http://ilovelightbikes.blogspot.com/

No sé en qué posición quedaré, la verdad es que me da bastante igual, pues allá voy a competir contra mi mismo, a darle una patada a mis frustraciones y a tratar de sacar el máximo de mis posibilidades. Mi pretensión es ser capaz de llegar al final y de hacerlo sintiendo que no lo he podido hacer mejor.

Espero que David se pueda acabar de recuperar de su inoportuna gripe y que mis amigos se acuerden de mí cuando esté cruzando Alemania.

¡Un abrazo a todos y hasta la vuelta!

Darrer cap de setmana

2009-06-14T19:33:00.005+02:00

Aquest ha estat el darrer cap de setmana abans de la Trans Germany.

Dissabte Ramon i jo vam surtir amb la sana intenció de fer una bona kilometrada per pista bona fins a Montserrat i tractar de tornar ... però a Ramon se li va acabar de fer malbé l'eix del pedal, mala pata. Ja m'ho deia David que els Egg Beater són més febles ... Per sort vam poder girar cua i tornar pedalant a Barcelona sense més problemes.

I avui no ha pogut venir Ramon i hem surtit Gabriel, Sebi, Francesc i jo. Hem fet una Collserolada de les que a mi m'agraden. Francesc ens ha portat per tot un seguit de pistes i corriols, alguns dels quals no coneixia o no recordava. Aquest any m'he empassat massa carretera als entrenaments per la Trans Germany, una de les coses que cambiaran ben aviat.

M'he comprat una càmera nova, amb la que poder fer a Alemanya un reportatge dels meus. I ja de tornada he fet una de les meves : per no portar-la encara ben ajustada m'ha caigut baixant per una trialera. He fet un crit i de seguida hem tornat enrere fins al darrer punt on recordava haver-la agafat. Desesperat, preguntant a tothom que ens creuàvem que si havien vist una càmera (il·lús!). Arribats al lloc on creia haver-la perdut (kilòmetres enrere), quan ja estava a punt de perdre tota esperança, miro sota uns matolls fora del camí i : tatxannnnnnn! La càmera! ;) ( s'ha de llegir amb entonació Lloll Bertran :P ) . Mare meva quina alegria, i així sens han quedat les cares als tres (Gabriel tenia presa i va haver de marxar abans) :

Ara uns van a la Pedals de Foc NonStop i d'altres a la Trans Germany.
Sort per a tots!
A la tornada ... més! ;)

El Turó dels Homes

2009-06-07T18:13:00.007+02:00

Ahir va ser una de les sortides de l'any. Semblava haver-hi una maledicció que feia fracassar intents de pujar al Turó de l'Home ... i ahir vam trencar-la. Francesc, Ramon, Gabriel i jo vam trigar 10h30m en fer els 116 km i pujar els aprox 3100 m de desnivel acumulat fins fer el cim (contant des del Fòrum).

Aquí tens l'àlbum amb milions de fotos amb alguns comentaris sobre punts clau del camí:

Si m'he de quedar amb una imatge que em va deixar impressió a la retina va ser quan de sobte l'alçada del Turó de l'Home (cim més elevat del Montseny, amb 1712 m segons la Wikipèdia) fa que vegis per sobre de la Serralada del Litoral i hi veus aparèixer el mar. És un d'aquells regals que et dóna la muntanya i que fa que l'esforç valgui la pena.

Encara em sembla increíble que Ramon ho intentés l'any passat i encara i amb pluja, pedregada i fred l'acabés tot solet. Això és ser un tiu gran.

I ja només queden dues setmanes per què comenci la TransGermany. Ja queda molt poca feina a fer...

Malaltís? ... doncs al llit!

2009-06-01T17:43:00.005+02:00

I què passa quan estàs constipat i no has descansat bé? Doncs que no vals ni per empènyer la bici. I en aquestes condicions se'm va ocòrrer de tractar d'anar dissabte a una sortida de l'equip Alpcross. En condicions normals d'aquesta primavera m'hauria costat seguir el ritme però no hauria destorbat a ningú fent-me esperar massa, però tal i com estava va ser un patiment i em van haver d'anar esperant tooooota l'estona. Afortunadament amb bon rotllo van cuidar de mí i no els vaig perdre :P

A l'endemà diumenge vaig dormir millor però encara i així a la mitja hora de començar a pedalar vaig haver de tornar carretera enrere doncs no em trobava bé. Així que avui ni he sortit de casa, a veure si aquesta setmana entrant es pot començar a fer alguna cosa.

Los 10000 del Soplao

2009-05-24T22:07:00.013+02:00

Un fin de semana para recordar. Sebi, David y yo hemos ido a correr Los 10000 del Soplao a Cabezón de la Sal, Cantabria. 165 km, unos 4400 m de desnivel positivo pero sobre todo un finde cojonudo entre amigos haciendo algunas de las cosas que más me gustan : comer y pedalear ;) En el álbum web encontrarás varios miles de fotos y notas sobre el transcurso.

El día de la carrera comenzó como una película de terror, pues nos despertaron truenos y una lluvia intensa. Ya sabíamos que si había mal tiempo la carrera se transformaría en una lucha épica contra el barro, como en las dos primeras ediciones ... pero finalmente hubo suerte y durante el resto del día lluvió muy poco y encontramos poco barro en comparación a lo esperado.

Tuve problemas mecánicos, de los que sólo me pasan a mí. Primero por pardillo doblé yo solito el desviador de los platos. Reculé hasta un avituallamiento empujando la bici y resultó que ahí no había mecánicos de la organización, pero ahí apareció mi Ángel de la guarda. Un simpático gallego de nombre Julio Arán me oyó y no tuve ni que pedírselo, nada más oirme sacó sus Allen, hizo ris-ras y al minuto ya estaba pedaleando de nuevo. Casualmente resultó que también se hospedaba en la misma posada que nosotros con lo que luego pudimos comentar la jugada. Gracias de nuevo, majete!

Hacia el final, cuando ya estaba subiendo de nuevo a El Moral tuve un reventón por un socavón en la cubierta, pero esto sí pude apañarlo solito (de las pocas cosas de mecánica que sé hacer).

Aun y con mis problemas mecánicos acabé mucho más tarde que Sebi y David, creo que hicieron 9h 10' y 9h 15' mientras que yo hice 11h 10'. Cada uno en su sitio ;)

Es una carrera dura, la más dura en la que he participado después de Pedals de Foc Non Stop. Es larga, de largas subidas y con barro (aunque afortunadamente este año no mucho). A cualquiera que haya hecho de Pedals de Foc El Moral le recordará al Triadó, por lo inacabable. Los paisajes eran impresionantes, qué bonito poder saborear un trozo de Cantabria sobre la bici. Es una pena no poder adentrarse durante la carrera en los Picos de Europa ... como tampoco se puede cruzar en PDF el parque de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Me emocioné al acabar. El esfuerzo del día y las frustraciones de la semana se me apoderaron. Fue un momento muy especial. Sólo se empañó por el Pantani de turno que se me picó en los metros finales, sacando espuma por la boca para conseguir llegar antes que yo. Creo que el pobre no sabía que ya hacía tres o cuatro horas que había llegado el primero. Cada uno vive la montaña a su manera, oye :P

He salido encantado con el público. De vez en cuando te ibas encontrando con espectadores y sobre todo con familia y amigos de los participantes (qué envidia). Muchos animaban porque sí y otros a la que les hacías un gesto, un guiño o les enfocabas con la cámara rompían a gritar y aplaudir. Qué majos! En una carrera dura como ésta estas cosas le dan a uno un punto más de fuerza.

De todos ellos mi favorito sin duda fue el hombre que con un cencerro (ver foto) y toneladas de buen humor se estuvo todo el santo día en la cima de El Moral animando a todos y cada uno de los participantes. Cuando me lo volví a encontrar, sobre la marcha le di la mano, pero se merecía un abrazo.

Mi enhorabuena a la organización de la carrera : No faltó agua ni comida, suficientes avituallamientos (eché a faltar frutos secos o barritas, pero nunca llueve a gusto de todos), ambulancias, personal controlando en los cruces con carreteras, agua a presión para limpiar el barro tras los tramos de más barro, asistencia mecánica en algunos puntos de la carrera, gente simpática y entregada ... si podían incluso te limpiaban las gafas, te llenaban el camel y te engrasaban la bici! Tojuro! Gracias a todos!

Y contentos con la posada : Posada Santa Eulalia de Villanueva de la Peña, a cuatro pasos de Cabezón de la Sal. Estuvimos muy bien atendidos por Consuelo y su hijo Roberto y recomendamos este lugar a cualquiera que busque alojamiento para futuros "Soplaos".

Otra locura más al saco.

Via ferrada post-Occitània

2009-05-17T21:53:00.007+02:00

I com no sólo de pedales vive el hombre està bé fer altres activitats al aire lliure. I si ajuntem una tant maca com escalar pel Montserrat amb una retrobada amb amics el resultat és un dia collonut.

Ens va faltar en Xavier i en Jordi que no van poder venir, però els compis de Pedals d'Occitània ens vam reunir ahir per fer una via ferrada. En Manel va donar quatre classes magistrals i tothom li va agafar el truquillu en un moment.

Primer va costar trobar el lloc de l'inici de la via ferrada i després va tocar tornar al cotxe a agafar material oblidat. Entre una cosa i l'altre: vam acabar a les 16:00!

I ben bé el millor va ser el final : un fantàstic dinar quasi-sopar a què ens va convidar a casa seva en Josep Maria, que a l'endemà es fotria una bona pallissa creuant a peu el Montseny.

Tant de bo no triguem tant a tornar-nos a juntar!

Poca-soltes pel Meridià Verd

2009-05-11T17:45:00.004+02:00

Un cap de setmana per recordar. Despertant-nos a Ribes de Freser Francesc, Gabriel, Miki, Núria, Ramon i un servidor, la idea era repetir el traçat del Meridià Verd que va fer Probike el 2005. Ramon va currar-se la logística: tren, allotjament i sobre tot el track. Pacientment va recuperar el seu roadbook i va anar col·locant-hi manualment els punts d'aigua i els punts de perill.

Moltes condicions van fer que arribéssim al peu del Montseny força endarrerits i tretze hores després de començar vam decidir renunciar a acabar la ruta, vorejant fins a Aiguafreda per agafar el tren de tornada a casa. Vaig veure decepció en les cares per no haver pogut acomplir amb els objectius de la ruta però jo vaig estar molt satisfet pels guanys com a entrenament que n'extreurem cadascú per les nostres rutes properes i sobre tot pel bon rotllo viscut i els llocs tan macos vistos. Un pena que, com a tota ruta de gran fons, no vam poder gaudir dels paisatges tant com s'ho mereixen.

Dale alegría a tu cuerpo Macarena!

Monegros, San Pedro y más

2009-05-04T16:35:00.007+02:00

He aprovechado este fin de semana de 3 días todo lo que he podido. Fotos en 3 álbums: uno, otro y el otro.

Todo comenzó como comenzó Pascua, practicando la embutición de vehículo metiendo a mis padres, la bici y un quintal de trastos en mi tartana:

Ya le estoy cogiendo práctica. Para el próximo viaje a Jorcas creo que trataré de meter también el sofá-cama, la tele de tubo y un par de somieres.

El viernes aproveché para dar una vuelta en bici la mar de divertida por Jorcas, pasando por los molinos de Jorcas, de Ababuj y el de Aguilar y dando luego la vuelta a La Muela. El gustazo fue encontrarme nada menos con dos atajos de ovejas: el de casa de Roque y el de Florencio:

El sábado tocó Doble maratón :
Era la fiesta patronal de Jorcas : plantada de pinos (la 3a ya!), paella popular con baile y fiesta nocturna. Pero este año tocaba pedalear, así que me fui a Huesca a la Maratón de los Monegros. Por la mañana marché de Jorcas dolido, pues en ese momento se comenzaba a juntar el personal para ir a la plantada de pinos.

Conduje casi 3 horas hasta Sariñena, completé la carrera tan rápido como pude y luego conduje de nuevo de vuelta para Jorcas, para cenar corriendo y salir a la fiesta nocturna con la Discomóvil Eclipse. Toma ya! ;)

La carrera fue genial, me sentí muy bien, pedaleé como nunca había pedaleado, la bici se portó a las mil maravillas y conseguí ir juntándome con los pelotones adecuados, hacer relevos y aprovechar al máximo los momentos en los que me tapaban el cierzo. Una carrera perfecta dentro de mi nivel patatil.

Las putadas: David no pudo venir y sobre todo : Sebi se resintió de su lesión y tuvo que abandonar. Me lo encontré en el 2º avituallamiento (ya me extrañaba a mí atrapar a este crack...), donde estaba esperando a que Protección Civil lo llevara a la salida para coger su coche de vuelta a casa. Sebi, como un tío grande que es, cogió mi bici mientras me puse a comer y beber y a la que me dí cuenta me había limpiado la transmisión y me la había engrasado. Qué grande!

La fiesta de noche en Jorcas la verdad es que fue mejorable, sobre todo recordando otros años (ejemplo) pues faltó mucha gente. Aunque seguramente con lo cansado que estaba no pude disfrutarla como se merecía.

... y como no era bastante pues nada más volver el domingo (otras más de 4 horas en coche) tocó salir de feria y tapeo ;)

Ahora estoy cansadete ... pero que me quiten lo bailao.
Carpe diem!

Montseny i mini-Guilleries

2009-04-26T19:43:00.007+02:00

S'havia de fer així. Volia veure com era la cursa "Camins de les Guilleries" d'avui diumenge, però ahir dissabte els meus amics Ramon i Francesc feien una sortida molt maca i llarga pel Montseny. Sabia que Guilleries seria molt dura però ja feia temps que volia tornar a sortir amb ells. Els darrers mesos d'entrenament per la TG se m'estan fent durs i he hagut de fer molta feina sol o sense ells i els trobava a faltar. Així que vaig pensar: dissabte al Montseny i diumenge ... si m'acabo acobardant i he d'abandonar doncs abandono, i em quedo tan ample. I així va ser.

La sortida de dissabte va ser maquíssima. Vam anar en tren a Sant Martí de Centelles (prop d'Aiguafreda) i vam tornar a Barna passant pel Coll Formic (Montseny), amb superentrepà al restaurant, Pla de la Calma, baixant cap a Cànoves, creuant el Vallès fins La Roca i tornant per la serralada del Litoral. L'àlbum de fotos està ple de comentaris sobre el divertit camí:

I diumenge: Mordor. Pluja + calamarsa + fred + boira + fang + cansament + caigudes + queSócUnCaguetasIPunt = abandonament al kilòmetre 20. Els valents van seguir. Tant de bo algú em passi el track per tractar de fer-la al juliol, quin lloc més maco.

La torta definitiva que em va acabar de decidir a abandonar em va deixar el genoll tocat. Gel, fregues i anti-inflamatoris i a veure si no m'espatlla els Monegros el proper cap de setmana.

Salut i peles!

Una despedida muy esperada

2009-04-23T21:31:00.009+02:00

He salido a pedalear sin mangas. No parece nada especial, pero para mí representa mucho más. Es una despedida simbólica del invierno, del frío, de la oscuridad y la bienvenida a los días largos, la vuelta de la vida a las calles y sobre todo el esplendor de mi querido monte.

He dado una vuelta relajado, tranquilo, he subido con la bici de carretera al Tibidabo y luego al Forat del Vent, sin estrés, sin resoplar, a un ritmo suave, disfrutando del agradable calor del sol a mi espalda y la brisa sobre mis rodillas, brazos y cuello. Ha sido un rato muy majo. Barcelona abajo y la Sierra de Marina al fondo. Apenas he pedaleado de bajada, me he dejado caer libremente, dejando que la bici fluyera sobre el nuevo asfalto de la Arrabasssada con ese rico aire en mi cara, aire que me ha obligado a taparme tanto este pasado invierno.

Al volver a la ciudad he visto montones de vendedores de rosas y me he acordado de mi madre y me he ido directo a la floristería del barrio a comprarle unas.

Pero no todo en este post va a ser así de CURSI jejejej. La imagen güenísssssima ha sido cuando marchaba de la floristería: La florista se ha ofrecido muy amablemente a aguantarme las flores mientras me volvía a poner los guantes y el casco y me montaba de nuevo en la bici y ha salido a la calle a dármelas y en ese momento nos hemos partido la caja pues con la entrega de flores parecía que hubiese ganado una carrera jajajaja sólo faltaba otra chica por el otro lado y ¡tachán! beso ciclista jajjaajajja :P

Bienvenida, PRIMAVERA! Ahora sí!

P.D.: Vaaaale, ya lo sé, hasta el 40 de mayo no te quites el sayo ;)

Vídeo brutal : Danny MacAskill

2009-04-22T20:34:00.002+02:00

Aquest noi és un animal:

Té tanta traça com collons!!

Voltes i més voltes

2009-04-19T21:12:00.004+02:00

I com "el tiempo es muy poco" s'ha de fer de tot en aquesta vida. Una cosa que volia provar és fer una cursa d'aquestes de donar voltes en bici a un circuit. Ahir vaig anar-hi, vaig fer-ho ... i que no m'esperin més ;) quin aburrimeeeent!

Vaig anar a les 5 hores de resistència de Llinars del Vallès. Era un circuit molt curt i una mica sosete, de 1850 metres, quasi totalment pla, amb asfalt, terra i amb una miqueta de fang. Aviam, quan portes tres ó quatre voltes encara li trobes la gràcia, però quan portes dues hores i veus que encara et queden tres hores més de fer el mateix penses "a la merda! què redimonis faig jo aquí?". Aquesta és la única gràcia que li vaig trobar a l'assumpte: trobar la força de coco per no enviar-ho tot a pastar.

Molt bé: veure que ets capaç d'aguantar aquesta rucada. Veure que hi ha gent tant forta i a sobre que tot el podi de corredors individuals va ser de l'equip Alpcross ... toma ya! Quins cracks! El que va guanyar en individuals va fer 60 voltes, em va treure 7 voltes d'avantatge!! I 13 em van treure els primers que anaven per equips. Cadascú al seu ritme, tu! Jo estic molt content amb el meu, el pulsòmetre diu que el promig de polsacions per minut que vaig tenir durant les 5 hores va ser de 147 ppms, un any enrere no ho hauria aconseguit. Com recomforta veure que pots superar les teves limitacions! Els campions van a molt més, però amb el que estic aconseguint ja estic satisfet. Tambe molt bé, una experiència més, el fet d'acabar de nit, havent de muntar-te els llums i vaig haver d'anar apagant-los en les parts il·luminades per estalviar bateria. Doncs d'altre forma hauria hagut de parar per canviar-la i perdre encara més temps.

Molt malament: A qui se li ocorre tenir a paios donant voltes durant 5 hores sense posar-hi ni un avituallament? Ni un grapat de fruits secs, ni unes taronjes, ni uns plàtans ... com se'ls va ocorre? Hi havia un sopar (molt bé) en finalitzar, però durant la cursa no et donaven res. Així que en una de les aturades vaig entrar furtivament al pabelló, vaig anar a on tenien les taules parades pel sopar posterior i vaig confiscar unes llesques de pa ;) Tot s'ha de dir que a part d'això es veia ben organitzat.

Vaig arribar de matinada a casa i encara vaig posar-me a rentar la bici, que estava de fang fins al manillar. Però encara i així aquest matí he sortit una estona a fer els deures ... i en cada cop de pedal anava pensant en els peus de porc que m'esperaven a casa dels pares ... aaaaaaah! què bonsssss! jejejejeje

Doncs això :P

Pascua: Deportes de bajo riesgo en Jorcas

2009-04-13T19:30:00.009+02:00

Esta Semana Santa he aprovechado para practicar algunos Deportes de Bajo Riesgo en Jorcas, como por ejemplo:

(Nota: álbumes con todas las fotos: éste y éste )

1) Embutición de vehículo

Consiste en coger un montón de bártulos, a tus padres y una bicicleta y meterlos en un mierdacoche como el mío y conducir durante 5 horas hacia algún lugar recóndito de Teruel

2) Rampitas gudarienses

Consiste en ir lilolaro montado sobre un velocípedo desde Jorcas a Gúdar pasando por Sollavientos, disfrutando de la hilarante rampita del 15% del último kilómetro. Avituallamiento arriba, en el Rancho Grande.

3) Cerveceo tascuence

Este ancestral deporte consiste en encerrarse en el cuartico de la tasca con las estufas bien encendidas e ir sacando quintos mientras te pones al día con los chismes.

4) Tapeo en chez Ezequiel

No se contemplan los anteriores ejercicios sin éste. En su transcurso se engullen tapas de Ezequiel y Ascensión mientras quepan en el buche. Cuando no caben más entonces te pides tres postres y cuatro copazos jajaajajajaa (palabra!)

5) Contemplación de gran nevada

Este sencillo ejercicio se desarrolla sentado junto a la estufa mientras se mira por la ventana cómo cae una nevada de dos pares de cojones. Hay una variante arriesgada que consiste en coger la cámara y pasearse por el pueblo como si no hubieses visto nieve en tu pu/* vida.

6) La espera del pan

Este deporte es un gran desconocido entre los urbanitas, los acostumbrados a bajar a comprar el pan a la panadería de la esquina. Requiere buen abrigo y ganas de charrar con otros zoqueros en el trinquete.

NOTA : Dicen que cuando publicaron la fabulosa web del vecino Miravete (no te la pierdas, por favor) acudió una barbaridad de gente a ver cómo venía el panadero en su furgoneta a traer el pan a las once jajajaajajaj. Con la nevada Juaquín llegó dos horas tarde ... pero llegó, valiente él.

7) Trineo turulense

Esto ya lo practicaban nuestros ancestros. Los participantes deberán encontrar objetos con los que deslizarse sobre la nieve, como por ejemplo unos sacos de plástico o el cartón de los helados del verano pasado (va a ser que ya no comeremos helados hasta el próximo...). Entonces se deberá localizar alguna rampa bien cargada de nieve, subir, tirarse y deslizar por ella y repetir la operación hasta hartarse de reir. Puede ir acompañada de fostiones en culo, codo y costerazos varios.

8) Güiscazo sobre nieve

Uno de mis favoritos. Consiste en crear una barra de bar sobre la nieve junto al estadio del Trineo Turulense, sacar la botella de güisqui (juro que se escribe así jajaj), hacer unos posavasos y un cenicero y echar unos tragos hasta entrar en calor. Durante su ejecución uno se puede sacar zapatos y calcetines, como si fuera a cruzar un glaciar.

9) Cenazo en la Peña El Trillo

Otro gran clásico de las noches en Zoquilandia. Para su ejecución es necesario entre otras cosas un plato, cubiertos y ganas de comer.

10) Construcción de camino entre la nieve para sacar el coche del pajar

Para la realización de este divertido deporte es necesaria una pala. Se dirige uno al pajar, mientras inocentemente pretende sacar el mierdacoche para volver a la urbe, entonces observa las toneladas de nieve que cubren la era frente al pajar y traza un caminito para las ruedas esperando tener adherencia.

Se puede complementar con una prueba de habilidad llamada: conducción entre paredes de nieve. Para ello es necesario que previamente haya pasado la máquina quitanieves y te permita salir de tan bonito lugar.

Y en menos que canta un puerco ... SAN PEDRO !!!!!

(Albumes con todas las fotos: éste y éste )

No comas queso en exceso

2009-04-03T13:33:00.006+02:00

Esta mañana he hecho mentalmente una versión de la canción del punko de Zaragoza y la he llamado "No comas galletas en exceso".

Me he pillado día libre en el curro (Loreal, por que yo lo valgo) y entre otras cosas quería salir con la bici y más aún aprovechando el solete que por fin ha salido ... Pero entonces ¿a quién se le ocurre ponerse hasta las cejas de galletas nada más levantarse? jajajajaja la brutal digestión ha durado unas 3 horas, sienténdome pesadíssssssimo yendo montaña arriba y para cuando me ha vuelto la sangre a las piernas ya estaba de vuelta.

Por lo menos le he podido enseñar los caminos de la Coscollada a la bici de plástico, no iba por allí desde antes del vendabal y he hecho hambre pa la comida. Pero qué tragón! ya vuelvo a pensar en comer... ;)

Salud!

Anestèsia

2009-03-29T18:14:00.012+02:00

Saps què passa quan torna el fred i plou? Doncs que molts valents surten igualment a la muntanya però alguns cagats ens quedem a casa pensant què maco hagués estat un cap de setmana diferent.
He hagut d'aplicar-me anestèsia per poder fer rodillo com una rata a una gàbia.

Les dosis necessàries han estat de 2 capítols de Battlestar Galactica dissabte i 3 diumenge. A aquest pas em ventil·lo la 3a temporada aquesta propera setmana.

I ja que no es poden fer massa més coses vaig aprofitar per portar la Look al taller per canviar-li les cintes. A veure si trobes les 5 diferències:

I need sunshine!

Patatas al poder

2009-03-26T21:47:00.007+01:00

Doncs està clar que els que som mediocres només podem fer una cosa : entrenar més si volem arribar més lluny. Tinc el cap possat en la Trans-Germany i encara queda molt per fer així que mentres no arriba el plà d'entrenaments he anat una mica més lluny en les meves sortides carreterils d'entre-setmana. He ampliat una ruta que normalment faig i m'han sortit uns sucosos 60 kilòmetres sense contar el city-bike de matinada per arribar a la feina.

És una ruta amb una mica de muntanya que recomano a que busqui carreteres prop de Barcelona. Parafrasejant a un nom de ruta d'entrenament que em va fer molta gràcia l'he anomenada Patatòdrom ;) Aquí penjo el track:

I un parell d'imatges generades amb el Google Earth:

D'altres no reconeixeran que entrenan, jo no tinc cap problema en dir-ho ... igual que no tinc cap problema en dir que el meu pataterisme es mostra veient com de mediocrement rentabilitzo els entrenaments. Amb les hores i kilòmetres que foto, molts estarien ja molt més forts ... però cadascú és com és i cal apanyar-se amb el seu cos. El meu promig darrerament és d'uns 250 kilòmetres setmanals (fonamentalent en carretera, incloent uns 50 de city-bike cap a la feina) però estem a dijous i aquesta setmana ja en porto 200. L'altre dia en Pepe s'emportava les mans al cap quan li explicava i em deia : "madre mía, con esos kilómetros a la semana es para ponerse hecho un ..." jajjajaa, sí, sí -pensava jo- però jo no he guanyat una etapa del Tour ;)

Segueixo sumant ... i restant doncs ja només queden 3 mesos per la Trans-Germany!
Salut!

Begues : 4a ruta dels avencs

2009-03-22T20:57:00.008+01:00

Avui els cracks anaven al Corró d'Amunt, però nosaltres hem anat a la 4a ruta dels avencs a Begues. La muntanya posa a cadascú al seu lloc, avui s'ha demostrat que en Sebi està moooolt fort (ha quedat 6é !!!) i en David també (ha quedat 9é encara i portant la flonja organic). I jo, doncs he arribat una mitja hora més tard que ells ;)

Podria dir que he punxat ( 12 minuts més ) , podria dir que m'he equivocat en una cruilla doncs les senyals estaven esborrades ( 3 minutets més ) , podria dir que estava cansat d'ahir, també podria dir que en la darrera revisió no em van ajustar bé els canvis de l'Storck i no podia escullir marxes amb comoditat (mentida! al dia següent he vist al mecànic que jo vaig posar malament la roda!) ... però el cas és que mitja hora és mitja hora :P Em trobo millor que mai, crec que inclús millor que quan vaig anar a Pedals de Foc l'any passat, he pujat força els meus límits, però ... esto es lo que hay. El que és important per mi és que a base d'entrenar vaig millorant i m'ho passo bé pedalant per la muntanya. Només em sap greu que estarem molt descompensats de cara a la TransGermany.

Ah, i p'haberse matao: De cop i volta veig que la bici canvia encara pitjor i encara i així vaig tirant una estona ... fins que em dóna per mirar la roda i veig com es belluga brutalment. Així que paro, m'ho miro i resulta que la tanca estava totalment oberta i la roda estava lliure. Resulta que quan vaig arreglar la punxada no vaig adonar-me de que no havia tancat bé la roda, és lleugerament diferent a la de l'Stumpy. Un despiste ... però que en una de les baixades tècniques em podria haver fet mal a mi i a la bici.

Cal dir una cosa sobre la organització de la cursa : les senyals de calç al terra són bones doncs després no cal recullir cap marca ... però s'esborren i dificulten seguir el traçat.

En resum: Un gust tornar a veure a en Sebi, veure a en Ramon, veure que en David està fort, genial haver vist també a Montse i Josep i a un altre company de muntanya que feia temps que no veia... i la butifarra i el vi entraven molt bé jajajajaj. Prohibit difondre la foto ;)

Salut i peles!

Sant Cebrià i GRAN tiberi

2009-03-22T20:17:00.004+01:00

Tot plegat d'ahir dissabte 21 de març de 2009:

Fer 92 kilòmetres per carretera està bé ( Barna - St Cebrià de Vallalta - St Iscle - Arenys de Munt - Barna ) ...

... però encara millor és arribar, dutxar-se i anar-se corrents a casa dels pares a ajudar a la mare a preparar unes migues amb xorisso, carnsalada, pebrots fregits, ou ferrats, sardines i a més confit de canard (de llauna) i tres postres i acte seguit saltar al sofà, caure-hi inconscient, dormir durant dues hores i quart i aixecar-se amb la cara inflada i empanat com només jo sé jajajaaj. I per rematar la jugada després va tocar sopar amb els amics: restaurant japonés sense límit de plats.

Així podré baixar de pes per l'estiu, oi? Jo crec que sí ;)

Ah, i una curiositat : és possible arribar a les 239 polsacions per minut? Jo diria que el nou ciclocomputador ( BlackBurn Delphi 5.0 ) d'en David s'ha flipat una mica jaajajajaj

I per acabar un refrany que m'agrada molt:
Come bien y caga fuerte y te reirás de la muerte.

Prova d'esforç

2009-03-19T21:28:00.004+01:00

Vinc de la Federació Catalana de Ciclisme, de recullir el carnet de la llicència i de fer-me la prova d'esforç.

Està molt bé, ara no recordo el nom del metge (és el del C.A.R.), però he sortit molt satisfet per l'atenció, l'explicació i els resultats de cara a poder fer els entrenaments. Renoi, entre la prova i la xerrada ha estat hora i mitja! Et posen els electrodes per fer l'electrocardiograma, et fan pedalar a cadència constant d'unes 90 ppm , en intèrvals d'uns 3 minuts, cadascun amb més resistència que l'anterior. A partir de la resistència calculen la potència generada i d'aquí calculen el volum d'oxigen utilitzat. A més a cada interval et punxen (si vols) i et mesuren la concentració en sang dels lactats, així poden afinar bé, trobant les freqüències cardíaques rellevants: consum màxim de greixos i consum mínim de greixos (entrada al règim anaeròbic) . Van fent-te pujar en intèrvals sempre creixents fins que dius prou ... i quan he visualitzat el sofà de casa i m'hi he vist a sobre amb una tauleta de xocolata i fent play al 5è capítol de la 3a temporada d'Starship Galactica he dit prou jajajajaja. Només he arribat a les 183 ppms, nivell patatoidal, crec que els cracks arriben molt més enllà de les 200 ... però cadascú a la seva tu! Patint hauria pogut pujar una mica més però ... per a què? la idea no era venir a patir sinó a coneixer el meu metabolisme, i l'important, el que més buscava, que és el llindar del lactat ja s'agafa a menys polsacions ... bé, ho reconec, tampoc hauria pogut pujar massa més jejejejejej

El més important és que m'ha dit que el meu cor no té cap problema per seguir pedalant. Objectiu 1 acomplert.

Per altre banda m'ha extret els llindars i totes aquestes coses, que aniran molt bé per planejar els entrenaments. Pel que m'ha dit estic bé dins d'un nivell entre globero avaricioso i ciclista patata jajajaajaja

Salut i peles!

... i més collserolades

2009-03-15T22:17:00.004+01:00

Avui hem sortit en Francesc, en Ramon en Gabriel i jo. Si ahir la ruta va ser guapísssssima avui també ha estat a l'alçada. Pistes i corriols des de Vallvidriera fins a Molins de Rei.

Només em conec bé quatre camins a Collserola i dies com el d'ahir i avui són ideals per anar omplint-me la motxilla de tracks per alguna dia que no tingui companyia i vulgui sortir a suar la carnsalada.

Bones pedalades!

Storck: Primera sortida

2009-03-14T20:57:00.005+01:00

Un dia maco: He quedat a Sant Just amb Francesc i Jordi i ens hem trobat amb en Sergi que ens ha juntat amb Miki i Núria, així que els 6 ens hem donat una bona volteta per Collserola. Peaso de montures: 2 Storcks, una Scott, una Rocky Mountain i una Tomac.

Ha estat la primera vegada que surto amb l'Storck Rebel Carbon i ja li estic predent la por. Costarà acostumar-s'hi a la geometria però és una passada. No és tan nerviosa baixant com imaginava i la baixada de pes respecte a l'Stumpy es nota, es nota.

Tontament han sortit uns kilòmetres i el ritme m'ha cansat força. Entre la sortida i creuar Barcelona m'han sortit uns 70 km.

Salut!

Banyoles

2009-03-10T20:22:00.006+01:00

Diumenge vam anar a Banyoles a veure l'Open d'Espanya i Copa Catalana. Ni se'm va passar pel cap d'apuntar-m'hi però em feia gràcia veure l'ambintillu ... i no em va defraudar.

Hi corria l'equip Alpcross, però el nivell estava molt alt amb campions com l'Hermida, el Julien Absalon, la Marga Fullana o la Sandra Santanyes. Però vaig veure moltes altres coses que em van agradar, com homes de 50 cap a munt no renunciant a seguir competint amb intensitat o l'esforç sense límits de tants patidors anònims.

Bé, aquí deixo uns quants milions de fotos. A veure si un altre dia m'en recordo de carregar abans la bateria de la càmera ... o inventen un mòbil amb càmera reflex ;)

Un vídeo que he trobat per internetes:

Salut!

Vilafranca del Penedés

2009-03-08T18:55:00.006+01:00

Ahir dissabte en David i jo vam anar per carretera a Vilafranca del Penedés, passant per Sitges i tornant per l'Ordal. Van sortir 93km i imagino que un desnivell positiu de mil i poc.

La carretera de les Costes del Garraf se'm va fer molt perillosa. Amb la barrera de protecció que han posat al costat de l'acantilat la via sembla haver-se estretat encara més i a més et dóna sensació d'anar encaixonat: un rotllo. A més els conductors que no t'avancen bé i ciclistes encara més imprudents fan que et sentis en perill.

Empacho d'aigua junt al forn de l'Avinyó nou:

El ritme va ser fort i vaig acabar força cansat. Avui hem anat de públic a Banyoles, però anem per parts.

Storck Rebel Carbon

2009-03-02T22:41:00.004+01:00

Tengo nueva compañera. Se llama Storck Rebel Carbon y es preciosa. Necesitaré un tiempo para adaptarme a ella pero estoy seguro de que nos haremos uno.

Este año estoy totalmente volcado con la preparación de la Trans Germany y era evidente que necesitaba bicicleta nueva. La Stumpjumper es una bici fantástica, una máquina cómoda y polivalente, pero para este verano necesito algo más efectivo ... y con Storck me topé. Ahí va el resumen de sus virtudes:

Cuadro Storck Rebel Carbon
Horquilla Fox R de 100mm (no bloqueable ... por ahora)
Llantas Mavic 717 con bujes Shimano XT
Cubiertas Schwalbe Nobby Nic 26x2.10
Grupo completo Shimano XT
Disco de freno delantero de 180mm y trasero de 160mm
Tija Syntace P6
Sillín Fizik Arione Wing Flex
10,3 kilos sin pedales

Para ir tirando le he puesto pedales Shimano convencionales prestados pero la idea es ponerme unos Crank Brothers por cómo (de mal) tengo los pies.

Me han aconsejado varios amigos que cuando gaste las cubiertas ponga unas mejores, ponga el fondo de llanta y pase a tubeless (sin cambiar de rudas). Dicen que así la podré bajar de 1o kilos y pinchando menos. Seguiré los consejos. Aún y así quedaré a años luz de los menos de 8 kilillos de la pluma de David.

Aún no la he podido estrenar como se merece, pues no tengo aún la funda de la vaina, pero el primer contactome dejó claro que me tocará un periodo de adaptación. La geometría es muy diferente a la de la Stumpjumper , mucho más de rally, peso más echado hacia adelante, manillar más estrecho, más nerviosa bajando, más ligera para todo ... y aún más bonita.

Menuda belleza.

Un gran dia

2009-02-28T21:49:00.006+01:00

Doncs sí, avui ha estat un gran dia.
En David i jo ens hem pegat una bona suada per carretera anant a Monistrol i tornar (Sant Cugat, Rubí, Terrassa, prop de Vacarisses, Monistrol, Martorell, Pallejà, Molins de Rei). Han surtit 104 km en 4h54m amb 1405m de desnivell. Aquesta setmana ja porto 300 km, crec que no havia fet tant ni en els entrenaments per Pedals l'any passat. Colllllons, anem bé!

Després m'ha convidat a dinar a casa seva, hem vist fotos i vídeo de publicitat de la Trans Germany i hem estat fent calendari i preparacions per la cursa.

I el millor encara és què després he pogut petonejar la meva ja estimada nova bici: Una impressionant Storck Rebel Carbon. Però aquesta preciositat es mereix una entrada completa, un altre dia.

I demà més!

José Pérez Francés

2009-02-26T21:37:00.003+01:00

Me gusta salir en bici, pero nunca he visto carreras (me aburre), ni conozco la historia ni a los grandes corredores nacionales o internacionales. Cuando comencé a ir a mi taller de confianza (J. Pons Tot Bici, c/ LLull 196, Barcelona) veía por allí a un mecánico. Era evidente que este hombre se mantenía en forma, pero no podía imaginar que era uno de los grandes del ciclismo en España de todos los tiempos: José Pérez Francés.

A base de pasar por el taller y de hablar con él y oirlo contar historias se va dando uno cuenta de que efectivamente es un tío grande, una persona de honor, con un buen par de pelotas (con perdón, pero es que es así) y que con 72 tacos aún le pega un repaso a más de un pintado.

El año 1965 el Tour entró en España en una etapa que finalizó en Barcelona. José hizo una escapada antológica de más de 200 kilómetros (creo que dijo que fueron unos 260), casi toda la etapa y la ganó. Enseñándome este recorte de diario (ver fotos) me dijo "así de chupada se te queda la cara tras 260 kilómetros escapado".

Se ve que las autoridades andas locas detrás de él tratando de convencerlo para que esté presente este año, en el que el Tour por fin vuelve a pasar por Barcelona. Él jamás se sintió apoyado por esas autoridades y por su grandeza-honor-y-pelotas que no apoyará ahora a quienes no se lo han merecido.

¡Cuánto nos queda por aprender y qué pequeños somos!

Colega ven Massi 2a mà

2009-02-26T20:49:00.005+01:00

Busques bici de carretera de segona mà?
Un colega renova per l'inici de temporada i es ven unes bicis de calité:

Són Massi M carbon amb grup centaur complet, les rodes fulcrum7 de radis plans de color vermell. Les rodes són noves, no han rodat mai perque en l'equip ells porten unes de carbono d'un patrocinador.

Té 4 màquines com la de la foto: 2 talles M i 2 talles S (per algu de 1.65 a 1.72). El preu: 1400 euracos.

Tinc les fotos a major resolució i si estàs interessat mínimament et poso en contacte amb ell i en parleu.

Apa!

Alpcross a BikeZona

2009-02-18T19:31:00.006+01:00

Oh, what a surprise!! Estava navegant liro laro i mira qui ha aparescut parlant a BikeZona: Però si és l'home que estima les bicis lleugeres!!! :P

(No puc passar un deep link doncs el web està fet íntegrament en Flash, per veure el vídeo de David entra al web i ves a l'apartat Mercado al día i busca-hi 'Novedades Alpcross 2009')

M'has convençut, David! Em pillo una Paduano ;)
Salut i bicis!

Conor Zippy a BikeZona.tv

2009-02-18T18:54:00.002+01:00

Una curiositat: Bicis per la ciutat.
Article i vídeo de presentació de la Conor Zippy a BikeZona.tv :

I posats a criticar, podrien haver ensenyat millor com queda plegada. I sobre tot: tant costa posar-se el casc per donar exemple?

Bicing

2009-02-16T19:57:00.005+01:00

Un article dels de l'EspaiBici sobre el bicing :

Diu que cada bici costa 3000 euros. Bé, imagino que serà el cost per any de manteniment. Encara i així hi diu quatre coses que fan que vegi encara amb pitxors ulls el bicing. Jo també he anat fent una col·lecció de fotos de l'abús del bicing al meu pintoresc barri, alguna dia les recopilaré i les penjaré.

I ja que estem, no puc deixar d'enllaçar amb aquella catxonda pàgina de l'estiu passat dels Bisontes sobre el Bicing. Quan la vaig veure em vaig fer un tip de riure:

Salut!

Olessa de Bonesvalls

2009-02-07T19:40:00.007+01:00

92,5km per carretera, uns 1200m de d.p.a. en unes 5 horetes

Avui (dissabte 7) un estava cuidant-se la lesió, altres no pedalaben doncs tenien una misteriosa sortida nocturna (un ocellet m'ha dit que és una nocturna d'esquí de fons, ja ho diran jejeje) i la grupeta del Pons només surt els diumenges ... total: ha tocat sortir sol.

Cada cop que vaig cap el Garraf penso "Nunca mais" doncs trigo una hora en creuar Carcelona i creuar el Llobregat i creuar el riu per carretera és de les coses més perilloses que es poden fer. Faig carretera només per què físicament és el més indicat per l'entrenament que he de seguir però ho trobo massa perillós. A més anar sol és un rotllo i anar en un pilot m'estressa, no m'agrada anar a roda de ningú. A la carretera trobo a faltar les pedres, els forats, les trialeres, els arbres y els porcs senglars. Encara no he tastat una bona ruta de muntanya amb la bici de carretera i no puc acabar d'opinar ... però dubto que segueixi fent carretera com estic fent ara un cop fem la TransGermany.

Pujant a Begues m'han tingut 20 minuts aturat doncs els bombers estaven retirant arbres malmesos per la previssió de ventada. Tot el dia he estat envoltat d'olor a reïna i sorolls d'asserradores mecàniques, voreres plenes d'arbres a totes les carreteres. Quina destrossa que han fet les neus i el vent als boscos!

Des de Google Maps semblava que hi havia carretera per anar de Begues a Torrelles, però no! és la pista forestal. Així que he tornat a fer el camí que vaig fer amb en David l'altre dia: Olessa de Bonesvalls , Ca n'Olivella, Vallirana, Molins de Rei ... i com tenia ganes de més guerra llavors he pujat per la carretera de Vallvidriera fins a Tibidabo ;)

I el millor de tot és que he arribat just a temps per dutxar-me i anar a casa dels pares a fotre'm un dels bons i copiosos menjars que només mare sap fer. Demà toca caldo mmmm això sí que no m'ho perdo! :P

Avui ha estat un bon tute per a mi ... però resulta que a la TransGermany ens espera mateixa distància per pistes de muntanya, amb doble desnivell ... i set dies seguits ;) més ens val a en David i a mi posar-nos les piles a entrenar ;)

Rodillo i Galàctica

2009-02-01T13:47:00.005+01:00

Quina ràbia de pluja. Però el pitjor de tot és no sortir i llavors veure que no ha plogut en tot el matí. M'he quedat a casa i he fet una horeta de rodillo. Per no aburrir-me tant he montat el rodillo al menjador i he orientat la bici cap a la tele i he posat al reproductor un capítol de Battlestar Galactica, m'està enganxant aquesta sèrie!

Vull primavera .... ja!

Llenyataires a La Roca

2009-01-25T18:59:00.006+01:00

L'ajuntament de La Roca del Vallés, preocupat per l'estat dels boscos, va enviar-hi ahir a uns ciclistes a netejar els camins. Aquests joves, equipats amb destrals i serres mecàniques van aconseguir tornar a fer ciclables els camins del terme.

Aquí podem veure a un dels treballadors aixecant un pesat tronc:

Una altra instantània de les tasques de neteja promocionades per l'ajuntament de La Roca del Vallès:

Els llenyataires: Sergi, Miki i Núria:

Fins aquí la broma ;) El bosc estava realment ple d'arbres caiguts que barraven el pas, més els val netejar-ho o en quant pujin les temperatures començaran els incendis. Van fotre una mica tantes interrupcions (de 4 hores només vam pedalar hora i mitja), però realment va fer-se'm una sortida atípica i divertida. Van sortir 27.6 km de distància i 978 m de desnivell positiu actumulat.

Si algú vol repetir-ho aquí té el track, amb el camí net és una sortida molt recomanable, que pot fer-se en un parell d'horetes.

En vull més!

Craft Bike Trans Germany

2009-01-18T19:42:00.018+01:00

Este año tengo un gran reto, una nueva ilusión y quería explicároslo:

¿Qué es la Craft Bike Trans Germany?
¿Cómo son las etapas?
¿Cómo es el terreno?
Ir, estar y volver
El equipo Alpcross
Planes y entrenamiento
¿Por qué quiero participar?
¿Qué resultado espero?

¿Qué es la Craft Bike Trans Germany?
La "Craft Bike Trans Germany" es una carrera por etapas de ciclismo de montaña. Ésta es su tercera edición y se celebrará del 21 al 27 de junio, cruzando Alemania de oeste a este.

La empresa organizadora también organiza la Trans Rockies. Alpcross es la empresa representante en España de ambas. Algunos dicen que estas carreras junto con la Trans Alp, la Cape Epic y La Ruta de los Conquistadores son las 5 competiciones por etapas de ciclismo de montaña más importantes del mundo. La web oficial de la organización es http://www.bike-transgermany.de .

¿Cómo son las etapas?

Más de 657 km de distancia y 15 km de desnivel positivo acumulado en 7 días:

Etapa	Distancia	Desnivel p.ac.
Etapa 1: Erbach - Frammersbach	102.08 km	2257 hm
Etapa 2: Frammersbach - Bischofsheim	82,89 km	2050 hm
Etapa 3: Bischofsheim - Oberhof	94,60 km	2696 hm
Etapa 4: Oberhof - Bad Steben	120,44 km	2502 hm
Etapa 5: Bad Steben - Schöneck	97,95 km	2232 hm
Etapa 6: Schöneck - Oberwiesenthal	80,93 km	1932 hm
Etapa 7: Oberwiesenthal - Kurort Seiffen	78,83 km	1590 hm
Promedio diario:	93,96 km	2180 hm
Total:	657,72 km	15259 hm

** NOTA ** Desnivel p.ac. = Metros de desnivel positivo acumulado, es decir, metros de altura que asciendes mientras avanzas.

En el álbum encontrarás algunas fotos que he cogido ( sin permiso, ups! :P ) de la web de la Trans Germany, allí encontrarás muchas más y mucha más información:

¿Cómo es el terreno?
En España se encuentran muchas salidas de ciclismo de montaña de gran complejidad técnica, con piedras, barrancos, rieras, obstáculos, secciones a pie. Aparentemente nada de esto encontraremos en la Trans Germany. Mirando la descripción de las etapas y viendo los tiempos de las anteriores ediciones parece claro que se trata de una salida rápida, rodadora, por pistas limpias: altas velocidades en llanos y largas subidas sin excesiva complejidad técnica. Bueno ... eso creemos ;)

Ir, estar y volver
Pues iremos en coche alquilado, dormiremos cada noche en sacos de dormir en el suelo de pabellones habilitados y un autocar nos devolverá al punto de inicio cuando todo acabe.

El equipo Alpcross
Pero no voy solo, voy con mi amigo David Frehner, director general de Alpcross.

David:

El nene:

Los tronados:

Estar junto a gente que vive de y para el ciclismo te permite aprender muchas cosas y te abre puertas que de otra forma difícilmente abrirías. No sólo hablo de David, hablo de Francesc, Ramon y otros amigos que me han enseñado, guiado y acompañado.

Con mis mentores y amigos, Ramon y Francesc :

Planes y entrenamiento
Voy a sacarme la licencia internacional en la Federación Catalana de Ciclismo. Voy a hacerme una prueba de esfuerzo para ver cuál es mi frecuencia cardíaca máxima y a partir de ella seguiré un entrenamiento específico orientado a una salida de este tipo.

También voy a vender mis dos bicicletas de montaña: una Coluer semi-rígida sencilla de aluminio de 2 años y mi querida Specialized Stumpjumper de aluminio y con suspensión doble con la que he vivido tantas emociones este último año. ¿Buscas una bicicleta bien cuidada? Currando como un enano me compraré una bicicleta semi-rígida ligera de fibra carbono más orientada a este tipo de perfiles.

¿Por qué quiero participar?
Soy un poco animalico, mi cuerpo siempre me exige actividad. He practicado con reguladridad diversos deportes durante toda mi vida, pero llevo dos años practicando el ciclismo de montaña y me ha enganchado hasta la médula. El ciclismo te permite conservar el corazón y las piernas de un chaval de 20 años, pero a mí me ha aportado muchas más cosas: he visto montañas y bosques y he estado en lugares que me han derretido las retinas, he conocido gente muy especial y he superado altas metas personales. Soy un iluso, mi motor de vida son las ilusiones y ésta me parece una ilusión fantástica: lejana, dura, pero alcanzable. Creo que poder escribir párrafos como éste es lo que nos diferencia a ciclistas amateur como un servidor de los ciclistas profesionales.

¿Qué resultado espero?
Llegar al final dándolo todo. A David le gustaría que acabáramos por la mitad de la clasificación. A mí también, por supuesto, claro que me gustaría acabar en una buena posición, pero mi competencia principal es conmigo mismo y mis limitaciones, el resto de participantes que hagan su carrera que yo haré la mía.

Gracias por leer esto.
Un abrazo.
/Ángel

Sant Cebrià per carretera

2009-01-18T19:00:00.005+01:00

Avui he anat amb els de la colla del Pons, hem anat per carretera a Sant Cebrià de Vallalta (per sobre de Sant Pol). Han sortit 90 km en 3h 18m de pedaleig (1h 33m d'anada, 1h 45m de tornada).

A l'anada, poc després de Montgat han posat de seguida un ritme frenètic, a 50 km/h (el vent ajudava). Cap a Vilassar quatre hem afluixat i hem anat més tranquils. El primer ritme se m'ha fet matador (180 PPMs), però el segon se m'ha fet massa suau (130 PPMs).

Un esmorzar dels seus: a restaurant i menjar fins no voler més.

A la tornada teníem vent en contra, he volgut tractar de seguir el pilot, però la Look no m'ha deixat: Se m'ha sortit la cadena dos o tres cops. El primer cop he pogut enxampar-los treient el fetje per la boca, però el segon cop simplement he pogut mantenir-me a distància constant algun kilòmetre i de seguida he hagut d'afluixar, massa per a mi.

Aquesta setmana m'han sortit 292 kilòmetres, tots en carretera, que no està gens malament, una bona base per l'entrenament de la TransGermany.

Olessa de Bonesvalls amb David

2009-01-17T20:20:00.003+01:00

Avui ha tocat carretera amb el meu amic David. M'han sortit uns 94 kilòmetres (Barcelona - Sant Joan Despí - Gavà - Begues - Olessa de Bonesvalls - Vallirana - Cervelló - Molins de Rei - Sant Joan Despí - Barcelona) i després de la migdiada les cames no m'han deixat d'agrair la sortida regalant-me una lleugera cremor d'aquélles que m'agraden.

En David ha estrenat la seva flamant nova Storck, una bèstia cruspidora d'asfalt per sota dels 6 kilos. Hem xerrat molt sobre la TransGermany i els molts preparatius que ens esperen pels propers mesos.

De tornada no he pogut resistir-me a entrar un moment a veure a la meva tia María, tant que me l'estimo i tan poc que la passo a veure.

Siau!

Contra la pluja: rodillo

2008-12-29T14:16:00.007+01:00

Després de quatre dies sense poder sortir a pedalar per culpa de la pluja finalment m'he informat sobre tema i m'he acabat comprant un rodillo per pedalar a casa quan no hi hagi altre remei.

És el rodillo Elite MAG Elastogel. 150 aurelios pel rodillo i 18,5 pel suport per fixar la roda davantera, tot al Decartón. He trigat més de mitja hora en montar-ho, sí! què pasa? Sóc un torpe :P Només l'he provat un momentet però he pogut comprovar les coses que més m'importaven:

que efectivament no fa gens de soroll (mirar correccions més abaix)
que el fre més fort és força fort
que el fre més fluix permet agafar cadències molt altes
que la bici queda molt ben subjectada
que o bé m'hi poso una tele davant o m'aburriré com una ostra ;)

Caaaaanya!

- - - - - - - - - - - -

Correccions i anotacions després de fer la primera sessió de 50 minuts:

collons, en quant puja la velocitat fa més soroll del que em pensava
sues com un animal, trobes a faltar la ventilació que et dóna el vent. És molt similar a una classe d'spinning
es fa molt extrany no poder pedar de peu (l'eix de darrera va fix i no pots bascular la bici)
és aburridísssssim i cal més motivació que a carretera o a muntanya per mantenir-te a freqüències altes. Amb el segon fre i la marxa més llarga arribo a les 180 polsacions per minut.
Els frens més elevats són molt durs i costa molt moure-ho sense fer cops de ronyó i bascular la bici
Se'm desplaça la roda de darrera cap a l'esquerra. Això segurament és per que tinc més força amb el peu dret i no faig un pedaleig rodó. Precisament amb el rodillo podré practicar el pedaleig rodó.
El suport per la roda davantera és una merda: no és prou alt i quedes incòmodament inclinat cap en davant. Estic per tornar-ho i simplement posar uns llistins telefònics...

En resum: És un rotllo ... però prefereixo mil vegades això a tornar a quedar-me un altre dia mirant la pluja des de darrere de la finestra amb les cames demanat guerra.

BTT femení al Marroc

2008-12-26T10:00:00.005+01:00

Collonuda ruta femenina en BTT pel Marroc feta aquest desembre.
Imatge enllaçada amb el blog dels organitzadors:

Imatge enllaçada amb les fotos de la Montse:

Montse, ets una campiona. Quina experiència!!! (i quina enveja, jejeje)

Per cert, sembla impossible que encara passin en aeroports del Marroc aquestes coses que s'expliquen al blog...

Resaca i pedal

2008-12-07T19:07:00.003+01:00

¿Què és el millor que es pot fer quan et lleves amb sis hores mal dormides i amb resaca? Doncs sortir una estona a pedalar per cremar la ginebra. He recordat que Google Maps es tu amigo i he vist com anar a Cerdanyola pel cementiri i tornar per la carretera que puja cap al Forat del Vent. Anant tranquil, a unes 150 PPMs he fet els 34,5 km i 566 m de desnivell en 1h 35m, incloent ciutat, una sortida fantàstica per agafar com a referència i anar mirant progressos. Una mitja hora fins acabar la primera pujada, tres quarts d'hora fins Cerdanyola i hora i quart fins el Forat del Vent. És una passada es corre de més amb la bici de carretera.

Cardedeu: 1a sortida en carretera

2008-12-07T17:53:00.008+01:00

Aquesta setmana he agafat la bici de carretera dos cops però només van ser una volteta. Aquesta va estar realment la meva primera sortida en bici en carretera: Anar a Cardedeu, esmorzar i tornar. Uns 72 kilòmetres (37 + 34), 370m de desnivell , aproximadament 1h 45m anada, 1h 15m tornada.

Vaig sortir amb la colla de Pons ( "Tot bici" c/Llull 196, Barcelona ), que sortien amb els de la colla Independents. Envoltat d'uns 15 o 20 d'edat promig de més de 40, però amb tota una vida de ciclisme amateur a l'esquena.

A l'anada vaig anar tranquilet, amb molta cura, conservador, agafant-li les mesures a l'aparell. Em vaig enganxar amb els dos últims, freqüències cardíaques baixes ... i ja arribarem. Barcelona, N-II, Vilassar de Mar, B-502, Argentona , B-510, Dosrius, Cardedeu.

L'esmorzar a Mas Mogent va estar una passada, fins a les ceies. L'alioli em va durar al coll fins la nit. Ambient molt divertit, gent enrotllada.

Veient que m'havien sobrat moltes forces vaig decidir possar-me les piles a la tornada, que es feia per la carretera de La Roca. Vaig enganxar-me al grup, em vaig ficar al pelotó i a rodar. El que anava davant (tota l'estona), un dels de Independents, va possar un ritme alt, d'uns 37 km/h de promig. Encara i anant a rebufo anava entre les 165 i les 170 ppm. Aquí vaig notar la gran diferència respecte a la muntanya: la constància. Això per a mi són ja freqüències altes i quan les agafo en muntanya em cremen les cames ... però aquí les cames estaven bé, aparentment bé, doncs l'esforç és continuat, sense pujades i baixades.

Anava al pelotó i sortint d'un poble vaig posar-me tercer i llavors va passar una cosa: el que anava davant no em va deixar passar, ho va fer amb un gest autoritari i decidit. Va dir alguna cosa que no vaig entendre, però el missatge era clar: no passis. Primer em va sobtar, em va confondre i em va molestar una mica (és que sóc un enfadadicas), però després vaig comprendre el seu motiu. Anava rodant bé darrere d'ells i quedaven poc per arribar a Montcada i Reixac, a poc més de 170 ppms, però necessitava saber el que era rodar davant, què és tallar el vent a aquella velocitat, convidar a fer relleus potser. Sabia que no aguantaria gaire... i així va ser: en una recta vaig accelerar i vaig passar-los, pedalant a tot el que em donava el cos. Vaig arribar a prop de 190 ppms, el pulsòmetre demanava pietat. En menys de dos minuts (se'm va fer una eternitat) vaig deixar de poder empènyer més i em van començar a passar... tot el grup, vaig acabar altre cop l'últim, sense temps de recuperar alé, no podent perdre l'ajuda de l'últim d'ells.

Ja arribats a destí vaig parlar amb el que anava segon, davant meu, el que em va dir allò. Llavors vaig comprendre, el ritme del primer era un ritme alt, ell havia anat darrere del primer tota l'estona, em veia novatillo i m'estava demanant prudència, el més lògic fora que no em cremés innecessàrament, amb el perill afegit que suposen els adavantaments en carretera. El grup tenia un ritme ben definit, predictible per ells. Que era millor que em conformés en seguir ritme i anés guanyant confiança i forma. La veu de l'experiència. També s'ha de dir ... que fer aquestes coses poden picar al grup, qüestiona l'autoritat del que va primer, poden acabar fent pujar el ritme per la resta, ... però deixarem els tractats de psicologia ciclista i la meva irreverència per un altre dia :P Jo passo de tot. El cas és que m'hauria agradat haver provat a fer relleus, no és que vaji de namber uan.

M'ha agradat i en vull més!

Un tiu de muntanya a la carretera

2008-12-03T07:45:00.003+01:00

Ahir va ser un dia molt especial. Va ser el meu primer contacte amb la carretera. La primera vegada que agafo un bici de carretera i surto a provar sensacions... i precisament va ser sensacional :)

Només vaig sortir una estoneta, vaig pujar i baixar a Tibidabo per l'Arrabassada des de Vall d'Hebron. Vaig poder comprovar moltes coses, coses que sents que la gent diu, que t'imagines però que no has experimentat. Mai he esquiat ni he fet snow-board però imagino que ha d'ésser similar al que sentiria un tiu d'snow que es possi per primer cop uns esquís. L'esforç és més dur, tot és molt més dur, s'ha acabat la flexibilitat, suavitat i absorció. A canvi l'esforç és més pur, més continuu ... i pujes ràpid, ràpid.

Deixeu-me fer un volcat d'idees:

que a la que arriba la primera pujada sostinguda la marxa més curta se'm fa curta
que notes com va entrant la sang a les cuixes i com els esforços són més purs
que baixant a tot drap ( prop de 60 per hora? ) la marxa més llarga es queda un pèl curta
que els canvis d'aquesta bici són molt més pedestres que els de l'Stumpy
que costa molt més frenar
que una bici de carretera també derrapa
que has de prevenir els obstacles amb mooolta antel·lació
que a l'hivern fa moooolt fred baixant per carreteres ombrívoles
que et menges tots els forats, fins les mínimes irregularitats de l'asfalt
que baixes lliscant amb elegància ... però és aburridíssim en comparació amb les baixades pel mig del bosc
que et sents amb extrema lleugeresa, però també amb extrema fragilitat
que si baixes la guàrdia et mates (gràcies, Artur)
que si alguna cosa falla et mates
que els cotxes ens respecten més del que ens pensem però sempre t'acabes trobant amb algun sonat
que estic més fluix del que em pensava i que probablement la carretera m'ajudi a corregir-ho

Però sobre tot, el més important, em va agradar molt i estic convençut que disfrutaré molt tractant d'anar fent pujades sostingudes.

Hi ha dues coses que m'apassionen de la bicicleta de muntanya: per una banda el descobriment de la natura, per altre banda la superació física. En carretera és complicat descobrir natura a no ser que t 'en vagis a la Cerdanya, com diu Ramon, però a nivell físic segur que trobaré molts més guanys.

Res, bon dimecres i a seguir endavant.
Salud!

Genial video de descens

2008-12-01T23:42:00.003+01:00

Sí, senyor, uns campions, quina traça tenen aquests figuras! Això m'atreu molt més que no pas el que es veia a l'altre video de descens ràpid. Terreny més tècnic, paissatge més salvatge ... extrem!

Qui m'hi porta? :P

Tinc una nova companya

2008-12-01T20:38:00.005+01:00

Tinc una nova companya, que em porta noves il·lusions, en un moment en el que em fan falta. És una bicicleta de carretera senzilleta de segona mà d'uns quants anyets, quadre Look, dels primers de fibra de carboni, grup Shimano 105. L'he comprada a la meva botiga de confiança, Pons ( "Tot bici" c/Llull 196, Barcelona ). Serà el meu primer contacte amb la carretera i un bon ajut per l'entrament que m'espera aquest hivern i primavera per preparar la Trans Germany.

No puc esperar per provar-la... demà tocarà matinar.
Renovant il·lusons.

Amb la colla del J. Pons

2008-11-30T19:35:00.005+01:00

Aquest matí només tenia tres horetes per pedalar. M'he ajuntat amb la colla del meu Mecànic, en Josep Pons (el recomano, de veritat: "Tot bici" c/Llull 196, Barcelona). Un grup de ciclistes de carretera, dels de tota la vida, que a l'hivern també fan sortidetes per muntanya. Com era d'esperar encara i tenir uns quants anys més que jo estaven forts com animals i m'ha costat els meus esforços seguir-los el ritme.

Des del Fòrum hem anat pel riu, hem pujat per prop de l'ermita que hi ha després de Montcada i Reixac abans d'arribar a Sant Fost, la Vallensana i pujada cap a La Coscollada. Ells han seguit per La Conreria cap al Litoral. Allà he girat cua, tornant cap a casa acompanyat per un d'ells. A més ens ha acompanyat una estona un simpàtic asturià acabat d'aterrar a Barcelona.

Han sortit uns 40km i pot ser uns 600m de desnivell en unes 3h 10m ( a qui se l'ocorre portar el GPS i no engegar-lo... a mi :P ). Aquesta setmana he fet 200 kilòmetres, si ho pogués mantenir seria un fantàstic exercici base abans de començar l'entrenament per la Trans Germany ... tant de bó.

Seguint en busca de la felicitat.

Collserola sota la pluja

2008-11-29T18:46:00.005+01:00

Entres per la porta de casa mig-sonàmbul, deixes la bici recolçada a qualsevol lloc, encens corrents la calefacció, et comences a treure la roba xopa, gelada i coberta de fang, apilant-la prop de la rentadora, agafes una tovaiola i roba neta, obres l'aigua de la dutxa, la poses tan calenta com la pell humana pot suportar ... i t'hi fiques. Aaaaaaaaah. Quina descàrrega de plaer, quin gust prendre una dutxa calenteta quan arribes gelat de fred de pedalar per la muntanya. Avui he acabat acurrucat al terre de la dutxa, ja sense tremolar, disfrutant cada segon d'aquella tornada a la calor, fins que la pell s'estova. Què intenses totes les sensacions.

Ha estat una setmana difícil, molt difícil. He tractat d'ofegar les meves penes en suor. Avui a més de suor també m'he pogut remullar amb pluja. Anava ben abrigat, però desafortunadament els guants no són impermeables (ja cauràn uns guants de Goretex amb forro, ja) i he passat una mica de fred, ... tant és, un cop ja vas per feina tot te la porta fluixa.

Avui he sortit amb en David, abans d'ajuntar-nos ja ha començat a ploure, però hem quedat igual. Malauradament no parava de ploure i en una horeta ja ens hem separat i tornat cap a casa. Ha estat molt bó un moment en que se li ha enganxat la funda del casco en una branca, com es veu a la foto, jejeje. Hem estat xerrant una estona de l'aventura que ens espera a la Trans Germany, però això queda per un altre post. Finalment m'han sortit uns 43 kilòmetres i 1km de desnivell en 3h 40m.

A la tornada he passat pel Pons a que em revisés el canvi i em recordés que els dies de pluja no es surt a pedalar ;) He estat mirant algunes bicis de carretera que té de segona mà. Ja estic pensant en l'entrenament per a la Trans Germany i entrenar en carretera sembla el més assenyat. Em faré carretero? :P

Quin fred i quina solitud tornant pedalant sol cap a casa...

La Roca amb campions

2008-11-16T19:17:00.000+01:00

Un dia maco, per un lloc guapíssim i envoltat de campions. 44.1 km, 2021 m en 5h 20m (no sé si fer-li massa cas a l'alçada, doncs no vaig calibrar l'altímetre)

Avui uns grups d'amics d'en Francesc s'havien convocat per fer una sortida. Quasi res: bisonteros, Barna-Power i d'altres campions. La colla de maquinons que guanyen totes les curses, aquélls als que només se'ls pots veure a la sortida i que quan arribes al final ja estan dutxats, dinats i arribant a casa ;) En Francesc va dir-me que el pal no era a muelte , sinó que era una sortida de gaudir així que vaig apuntar-me.

No coneixia la zona de La Roca, però vaig flipar, sobre tot amb el conjunt de corriols que vam anar enllaçant durant la primera meitat de la sortida i amb els corriols prop d'Òrrius. Impressionants. Hi tornaré, vaja si hi tornaré, sobre tot ara que tinc un meravallós track enregistrat per no perdre'm.

Va ser molt bó: tota l'estona aquesta colla anaven xerrant tranquilament i fent acudits ... i darrera jo amb en freqüències altes treient la llengua, jejejeje ;) Jo directament ja em posava al final, per no entorpir i per sort anaven esperant i vaig poder acompanyar-los fins al final. Bon rotllo i bon ambient. I quant mallot d'Alpcross! Normalment només en veig els de Francesc i David, que per cert es trobava malament i es va haver de quedar a casa somiant amb bicis lleugeres.

Molt bé!!! Hi tornaré!

Collserola amb Fcesc

2008-11-16T18:23:00.000+01:00

En Ramon i amics de la UB sortien pel Montseny així que Francesc i jo vam quedar per Collserola a fer una volta: 43km i 1080m en 4h 17m.

Vaig pujar per Valldaura, corriols guapos cap a can Coll, can Borrell i tirant cap a la Font Groga (a buscar a en Francesc) allà la vaig cagar ;) Sortint de can Borrell vaig tirar per un camí que només havia fet de baixada (sortint a mà dreta). Vaig pensar que arribaria a algun lloc així que vaig arribar a una àrea zoològica i vaig tirar muntanya a munt, direcció cap a on el GPS em deia que estava la Font Groga. L'home de l'àrea zoològica, molt maco, em va cridar "per aquí arribaràs a la Font Groga, però compte que és dur, molta gent tira enrere" . Vaig pensar: "no será pa tanto, total, en el pitjor cas tocarà pujar a peu alguna trialera". Arribava just de temps al punt de trobada, així que vaig tirar a munt. La mare del Tano! De seguida el camí es va acabar i em va tocar caminar 20 minuts, però no per camins trencats sinò que muntanya a munt entre la tupida vegetació, arrossegant la bici: Fú!

Res, vaig poder arribar a l'hora al punt de quedada i vaig fer uns corriols divertits amb en Francesc.

Seva-Viladrau-Seva

2008-11-09T21:49:00.000+01:00

Un dels dies més macos que he fet en bici. Un track que guardaré bé, per uns llocs als que segur que hi tornaré, si algú el vol que me'l demani i li envio. No portava la bateria de la càmera carregada, però en Gabriel em va deixar la seva i en Francesc les ha publicat.

Una d'aquelles sortides que m'agraden: per un lloc maco, maco de paisatge, maco de camins (sense problemes de tècnica, molt ciclable, alguns caminets amagats, amb alguna trialera guapísssssssima i amb diferents tipus de terrenys), sense preses i en bona companyia. Per què vols pagar inscripció a una cursa organitzada podent tenir això? Francesc va trobar al wikiloc quatre tracks diferents per la zona, els va combinar i ha sortit una ruta genial.

Vam començar a pedalar a Seva cap a les 9, cap a El Brull. Vam parar a esmorzar a Viladrau. Jo no m'havia fet entrepà i entre dues pastisseries i un bar vaig aconseguir agafar aquàrius i pa d'aquí, butifarra negra per allà ... i ja que estava també va caure un croissant de xocolata i una coca boníssssima de xocolata ;) Golafre!!! L'esmorzar ens va portar prop d'una hora (!) .

A la tornada se'ns feia tard i els darreres kilòmetres (10?) les vam fer per carretera. Van ser de l'ordre dels 50km en unes 5 hores.

A casa de Gabriel i Ana, l'Ana ens esperava amb un dinar collonut: Una vichisoise calenteta i unes mandonguilles amb patata ... tot bonísssssim. I de postres altre cop coca de xocolata :-) jejejejeje, avui m'he engreixat altre kilet jejeje

Molt maco el Montseny. En vull més!

Collserola multitudinària

2008-11-09T21:30:00.001+01:00

Un dissabte per Collserola, amb en Francesc i David guiant-nos per camins ben macos.
Per casualitat ens vam trobar amb amics de Francesc, David i Jordi (moltes cames mooolt fortes!) i va haver un moment que ens vàrem ajuntar 16 tius pels corriols! Van ser uns 26 kilòmetres i uns 650m de desnivell molt tranquilament en 3h.

Marina a les fosques

2008-11-03T20:03:00.000+01:00

No havent sortit a pedalar aquest cap de setmana, avui he hagut de fer lloc com fos per sortir. Ok, però no me n'he enrecordat d'agafar llums i amb l'avançament de l'hora se m'ha fet fosc a mig camí. Ja estava arribant a la torre de la Coscollada, començant la Serralada de Marina, sobre Can Ruti i ja no s'hi veia gaire.

Un cop adalt he fet les quatre fotos de rigor ;) i he baixat cagant escagarrinat doncs ja no veia bé els sots del camí. Què bé m'haurien anat els focus Lupine ;) Afortunadament aquí es on els amortiguadors de l'Stumpjumper t'ajuden de veritat i s'han empassat un parell de forats que no he vist.

Ha estat com una nocturna ... però sense llums, jejeje.

Finde en blanc

2008-11-03T07:48:00.000+01:00

Aquest cap de setmana ni he tocat la bici. He tingut tasques familiars de translladat de mobles i hem hagut de fer un viatje al poble ... i quasi ens hi quedem incomunicats. Diumenge va aixecar-se amb una bona nevada i veient que no parava vam acabar tirant cap a una carretera propera a veure si hi havia passat la quita-nieves i vam tenir sort.

Quin rotllo, he de buscar temps d'on sigui doncs ja fa un parell de mesos que surto amb la bici cada cop menys i estic caient en picat. Vull més temps lliure! :)

Berga-Berga

2008-10-26T19:01:00.000+01:00

Una sortideta divertida per Berga. Ben organitzada i per un lloc maco. Uns 52 km i un desnivell que deuria ser de l'ordre dels 1600 o 1800m en 3h 38m.

Aparcant de bon matí al Berga Resort vaig trobar-m'hi al canyerus amb els que vaig anar a fer el RAID de l'Extrem Team de la setmana passada. També vaig coincidir amb en Ramon recullint els dorsals.

Hi havia moooolta gent, molta molta gent, pot ser no tan exageradament concorreguda con la Selènika però Déu ni do. Aquesta vegada no vaig enregistrar el track doncs no vaig enrecordar-me de portar piles ben carregades :( No tornarà a passar! Si algú troba el track que me'l passi, please.

La sortida es va fer una mica caótica, doncs eren massa gent per un lloc com aquéll. Com deia Ramon, tota la gent que no estàvem fent cua a l'esplanada d'adalt, directament esperava per sortir abans de la sortida. És a dir, que encara que vam arribar aviat va tocar fer cua per sortir de Berga.

A la poca estona vaig tenir l'anècdota del dia: em va picar una avispa al llavi ;) La vaig veure venir, i tal i com va xocar amb el meu morro vaig còrrer a apartar-la, però pel camí ja vaig notar la punxada. Imagino que com vaig còrrer em va picar poc i no se'm va inflar massa ... però es va inflar, es va inflar, jeje.

Vaig pedalar una estona prop de Ramon però després vaig parar a un control per beure alguna cosa i treure'm roba i no el vaig tornar a trobar fins al darrer terç de la pedalada. Al final vam fer més o menys el mateix temps i la veritat és que era un dia com per haver anat plegats, doncs no anàvem a fer massa més. Ambdós teníem compromisos i en certa forma vam anar una mica per feina. Els darrers 7 ó 8 kilòmetres encara no sé perquè re-dimonis no vaig esperar-lo a la sortida d'un corriol, total ... per acabar pedalant-los sol. Crec que estava encegat pensant en acabar d'hora per tornar d'hora a casa per la bona estona que m'esperava aquella tarda.

Cada cop més em convenço que pedalades com aquesta només són per anar-hi de tant en tant i que preferiria simplement sortir amb el grupet de machines a seguir tracks. Inscripció: 25€, peatge: uns 13, combustible: uns 15€ = 53 euracos. El lloc és maco, no t'has de preocupar de fer una ruta, ni de portar menjar ... però són uns calerons i a més sol solet, sense la gent amb la que m'agrada pedalar.

Un camí maco, còmode, quasi 100% ciclable i sense gaire desnivell. Segur que els pros la van fer en menys de dues horetes. El millor va estar entre el 2on i el 3er avituallament: uns corriols de baixa preciosos que valdrà la pena repetir. Va fer molt bon temps, poc fred i sense vent.

El moment freak del dia el vaig tenir arribant a casa. Havia marxat la llum del pàrking i vaig haver d'entrar-hi, treure la bici del cotxe, muntar-la i sortir tot a les fosques. No veia una torta però per sort portava el llum de posició de la bici a la motxilla. Com anava carregat de bultos i amb la bici no el podia portar a la mà, així que me'l vaig posar penjant de la jaqueta amb el seu clip, es veu sota la funda de la càmera a la foto. Vaig començar a caminar pel passadís fosc i no vaig poder evitar enrecordar-me de Silent Hill , jjejejeeje, em vaig cagar a les calces ;) Per sort no va aparèixer arrossegant-se cap infermera tenebrosa ni cap monstre escorxador amb el cap tapat, jejejejej.

A tapar-se, que ja està aquí el fred!

Collserolada

2008-10-25T20:33:00.000+02:00

Avui hem sortit per Collserola en Francesc, David, Gabriel, l'Àngel i jo. Aquesta colla d'animals :P m'han portat com sempre per corriols i camins guapíssims que d'altre forma no sabria trobar. Mentre el GPS va funcionant (encara he de tornar-lo a portar a que el reparin) aprofito per anar enregistrant els tracks i així algun altre dia que no pugui sortir amb ells ja tinc bons recursos.

He anat desde el meu aburrit barri Besós al punt de trobada, a la porta de l'institut Freedman, sota Sant Pere Màrtir. Hi he anat per Collserola, de forma que ja hi he arribat amb uns 20 i algo kilòmetres i uns 500m de desnivell. Ara que fa un parell de mesos que no entreno entre setmana s'han d'aprofitar les sortides de cap de setmana, com sigui! A més, perquè anar-hi en transport públic o a través de la ciutat quan puc anar-hi per camins? M'he trobat l'agradable sorpresa de veure que estan netejant carreteres i camins a Collserola, poc a poc ens anem civilitzant. Ja podrien fer-ho més cops l'any, que de vegades dóna vergonya veure com de deixat està l'entorn. Com m'enrecordo de com de nets estaven els camins a Pedals d'Occitània ...

He començat malament, doncs de seguida hem baixat una trialera i no me n'he adonat que la càmera ha sortit volant de la funda. Per sort he parat un moment a guardar el llum d'avís de darrere i ho he vist. He pujat corrents a tot drap trialera a munt buscant-la, però afortunadament darrere meu ha vingut el bon Gabriel i ell l'ha trobada. Podré seguir fent-vos fotos! ;)

M'ho he passat teta pels camins i corrios, no hi ha res com anar amb gent que té la cartografia de Collserola carregada al cap. De tornada en Francesc m'ha explicat quatre coses de mecànica, doncs estic fet un negat i vull començar a aprendre'n. M'hauré de comprar un suport i algunes eines.

Al final m'han sortit uns 63 kilòmetres de distància, uns 1300 metres de desnivell, en unes 5 hores, però només 4 de pedaleig agradable.

I demà la Berga-Berga. A pedalar!

Iniciació RAID ExtremTeam

2008-10-19T11:04:00.000+02:00

Dissabte 18 d'octubre l'Extrem Team va realitzar una jornada d'iniciació a RAIDs d'esports d'aventura. Una oportunitat ideal per conèixer activitats esportives de difícil accés per la necessitat d'equipació i coneixements. Vam fer:

BTT amb llibre de ruta
orientació a peu amb mapa
via ferrata , incloent :

pont tibetà
pont nepalí
tirolina
ràpel

tir amb arc
kayak

Les fotografies estan enllaçades amb l'àlbum web.

Reunió i presentació del tram de BTT amb llibre de ruta
Ens vam reunir al passeig marítim de Sant Feliu de Guíxols cap a les 9:30 i d'allà vam anar amb les bicis de muntanya al punt d'inici del RAID: l'ermita de Sant Elm. Allà en Manel i en Xavier ens van presentar el Road Book i com utilitzar-lo per ser capaços d'arribar per equips al següent punt de control. El punt més interessant que li vaig trobar a aquest tram van ser uns corriols de pujada al límit de la ciclabilitat molt macos. Va començar un suau plujim, contradient les prediccions de Meteocat.

Via ferrata
Al control vam fer l'esmorzar i ens van equipar per fer la via ferrata i ens van donar les nocions bàsiques d'orientació a peu amb mapa, doncs havíem d'arribar a l'inici de la via ferrata precissament seguint un mapa.

Vam arribar-hi sense problemes, era a prop, però la pluja va anar creixent i no va parar fins al final del nostre pas per la via ferrata. Per sort no hi havia vent i la temperatura no era baixa, però encara i així la pluja ens va refredar força, va frenar l'avenç, reduint el troç de via que vam poder fer i ens va deslluir força les fabuloses vistes.

De tornada al punt de control la Carme ens esperava amb el dinar. Vam menjar com animals :)

Tir amb arc i kayak
Vam tornar amb BTT seguint el Road Book a Sant Feliu de Guíxols, ho vam fer seguint la via verda (aquí tens info) Allà ens van presentar el tir amb arc i el kayak i vam fer-ho per torns.

El kayak era un model bàsic i es feia difícil de controlar, costava molt portar-lo recte i que no s'embirollés. Em va agradar molt més el tir amb arc.

Encantat de tornar a fer activitats amb l'Extrem Team!!

Un vídeo de descens

2008-10-13T07:58:00.000+02:00

Bon dilluns!
Aquest vídeo corre per internet. És un vídeo de descens gravat amb càmera al casc per dos paios baixant per un bike-park. La veritat és que són un parell de cabrons, doncs baixen a tot drap, sí, però baixen empenyent a la resta de ciclistes. Com a vídeo mola doncs és llarg i van follats perdurs.

Ha de ser guapo fer una cosa com aquesta, però jo només ho faria utilitzant roba de protecció tipus ninot de Michelín. A La Molina hi ha un bike-park, pot ser alguna vegada es podria provar.

Sant Llorenç Savall

2008-10-12T17:27:00.000+02:00

Avui he anat a la 11a Marxa d'Or de Sant Llorenç Savall, organitzada pel Club Ciclista Savall. El resum és : bé, sense incidents però se m'ha convertit en una sortida desfortunadament rabiosa.

Distància : 59,8 km
Desnivell positiu acumulat: 1388 m
Temps : 3h 21m 43s
Velocitat promig: 17,8 km/h

L'àlbum de fotos:

Un dia de ràbia a Sant LLorenç Savall
No ha estat un bon dia, no ho considero així, encara que hagi fet un temps molt bo per les meves espectatives. Aquesta ha estat una setmana força descoratjadora per a mi a nivell personal i a més en llevar-me m'he fotut no un sinò dos cafés amb llet i cereals, els dos amb molt de café. El resultat ha estat una mena d'efecte Bruce Banner.

Vaig sortit de casa amb el temps just i mai havia anat a Sant LLorenç Savall. La cafeína ja començava a pujar i al cotxe vaig posar un disc antic de "Tool" a tot drap, vaig començar a accelerar-me. Vaig mirar el camí a dos portals d'internetes. Ambdós deien simplement que havia d'agafar la sortida 13 de la C58 per creuar Sabadell, però cap d'ells em deia que de la 11 a la 14 estan en la calçada lateral, així que he hagut de sortir per la 15 i ficar-me a Sabadell. El mapa que m'havia fet a mà ja no valia així que ja vaig començar cagant-la. En una ciutat que no conec i amb presses. Un taxista molt amable em va guiar i vaig poder trobar un dels carrers que tenia al meu mapa. Anem bé.

Sortint de Sabadell va passar una cosa que em va aterrir: parat en un semàfor vaig veure com dos moteros de motocross em passaven saltant-se'l, ocupant ambdós carrils. Fins aquí cap problema, cadascú que faci el que vulgui i a mi em deixin en pau ... però és que per darrere seu va aparèixer un BMW que també se'l va saltar a una velocitat ultra-lumínica. Com els moteros ocupaven ambdós carrils i venia un cotxe de cara, va haver de pegar una frenada de dos parells de collons de les "mil durus en sabates". Llavors es van apartar, però es van possar un dels moteros i el cotxe en paral·lel i va començar una ràpida discussió. Va acabar de seguida doncs ambdós van arrencar ("arrencar", a veure, ja estaven a uns quants km/h) com si fós una carrera, cremant neumàtic, fora d'adherència. Després de que desapareguessin de la meva vista vaig enrecordar-me de la collonuda peli de Kubrick "La naranja mecánica", pot ser no els aniria malament un tractament de veure catorze hores seguides de vídeos de seqüeles d'accidents automobilístics.

El transcurs de la marxa: ràbia
Vaig arribar que faltava menys de mitja hora per la sortida. Vaig muntar la bici en tres mili-segons i vaig anar corrents a agafar el dorsal. Quina merda de brides que van donar, vaig haver d'enganxar el dorsal als cables de fre. Finalment vaig arribar a la sortida a menys de 10 minuts de l'hora assenyalada. Anem bé.

Va començar i estava força enrere, però de seguida vaig començar a fotre-li i a avançar gent, no volia fer una carrera progressiva, volia tractar de pujar de polsacions des de principi per provar altre cop la meva maquinària. En quant portava un parell de minuts pedalant bé ja estava prop de les 170 ppm i no vaig baixar d'aquí fins al cap de més de mitja hora, la cafeina anava pujant i pujant. Vaig veure a en Ramon en els primers moments, m'havia dit que aquesta sortida se la prenia amb més calma que la del cap de setmana passat.

El constipat no havia millorat massa i durant la primera hora de marxa semblava un motor espatllat, em feia soroll la respiració i no parava de tossir i -disculpeu la imatge- escupir i buidar de mocs el nas. Tot plegat feia que tingués que inspirar per la boca i això em dificulta l'oxigenació. Cap a la meitat de la sortida, amb tanta activitat es va retirar força i vaig poder respirar amb normalitat.

I pujava més i més, tanta cafeína mesclada amb les frustracions de la setmana em van portar a un extrany estat de ràbia. Mai m'havia sentit així pedalant. En promig aniria tota l'estona a unes 165 ppms, molt alt per a mí durant tant de temps. Però no sols a les pujades, també en plà i a les baixades. Vaig convertir-ho en una pedalada rabiosa, amb el punyal entre les dents i els ulls injectats en sang. Se m'ha quedat gravat un moment a mitja cursa, després del 2on avituallament, cap al kilòmetre 35: Era una pujada amb força pendent i tenia alguns ciclistes davant, el camí no era massa ample, hi havia un troç net que era força estret i la resta de l'amplada del camí estava ple de pedres i tenia mala adherència, per efecte de plujes anteriors. Arribat allà no podia, no podia frenar-me, havia de seguir tirant, vaig ficar-me pel costat brut i vaig pujar com un dimoni, quasi diria que amb total inconsciència, pujava de llarg les 180 ppms, saltaven les pedres com apartant-se quan el meu neumàtic avançava. A mitja pujada vaig posar un peu a terre, però no era per esgotament, sinò que de la ràbia amb la que estava pedalant se'm va descalar un peu. Terrible, no sé què deurien pensar aquells pobres nois als que vaig avançar. Un cop amb un peu a terre vaig pujar empenyant la bici però no caminant sinò corrent uns 10 ó 15 metres, fins trobar un desnivell amb el que poder tornar a encalar-me i seguir pujant com si em perseguís el dimoni. Quan va baixar una mica el pendent, vaig baixar una mica de polsacions i l'adrenalina i l'àcid làctic em van deixar tornar a pensar, vaig avaluar el que havia passat i em vaig espantar. Se m'estava escapant de les mans i encara podria precipitar-me i pegar-me una bona torta en alguna baixada.

I realment em vaig poder pegar unes quantes tortes. En un punt del primer terç anava avançant a gent i vaig arribar a un camí amb dues línies netes i vaig voler passar per la de l'esquerra, que estava buida, i vaig avança força fins que vaig arribar a un punt on hi havia una branca baixa d'un pi. "L'empento amb el casc i passo a lo bruto", sí, ho vaig fer, però se'm va enredar amb el manillar i me'l va girar i per poc que no surto volant. Afortunadament una baixada molt pronunciada estava ben advertida i vaig començar a baixar-la repetint (t'ho juro) en veu alta "tranquil, tranquil, baixa amb cuidado".

Mecànica
No va haver-hi forma d'arreglar el radi que vaig petar ahir, però vaig sortir igual. Merda de llanta, he de buscar-hi alguna solució. Total, el pitjor que podria haver-me passat era quedar-me tirat en mig de la muntanya, siplement hauria hagut de canviar un matí de bici per un dia de trecking ... no tenia massa més a fer avui ... Per altre banda el GPS avui no s'ha penjat, però igualment ahir sí ho va fer, demà el porto al servei tècnic, merda d'aparell.

Organització
El recorregut em va sembla molt maco, em va agradar més que la Selènika i que el SJD-Montserrat, hi havia molt més de bosc i algun caminet maco de tardor amb fulles seques ... una mena d'indret que m'agrada molt. 100% ciclable, la majoria era pista bona i sense massa desnivell (menys de 1400m en 60km), una mica trenca-cames. En general estava ben marcat, però en algun punt no ho vaig veure massa clar, tot s'ha de dir. Els avituallaments estaven bé, també em van agradar més que els de la Selènika i la SJD-Montserrat. Eren tres avituallaments equi-espaiats on hi havia sucs de fruites a-go-go, fruita, xocolata, fruits secs, ... molt correcte. En el primer i el segon simplement vaig parar lo just per fotre'm dos sucs de pinya, en el tercer a més em vaig menjar un plàtan. La ràbia no em deixava parar ni menjar més.

Em va agradar molt l'ambient a l'arribada: música, gent parlant per megafonia, molta gent esperant als seus, obsequis i una bona butifarrada. En general m'ha agradat força la organització.

Ramon va arribar més o menys com jo, menys mal que el súper sortia de tranquis ;) Vaig recullir trastos i vaig fugir d'allà. Vaig canviar el desconsol de "Tool" per la melancolia i la madura inocència de "Échate un cantecito" i el cantar em va relaxar força la tornada.

En definitiva: Un bon temps per a mí, però en global una marxa per oblidar per tot allò que he explicat. Buscaré la serenitat per les properes.

Barna-Ullastrell-Martorell

2008-10-11T19:09:00.000+02:00

Avui és el primer dia després d'ahir. M'he llevat amb un refredat de collons i a punt he estat d'enviar-li un SMS a Ramon per dir-li que millor em quedava al llit ... però no, no podia fer-ho. La muntanya em crida i no em puc quedar a casa menjant-me els mocs.

L'àlbum de fotos:

Ha estat un matí molt maco. Primer m'he reunit amb Ramon al seu barri, després hem anat a Sant Vicenç dels Horts a recullir a Montse i Josep ** i finalment hem recullit a Artur prop de Castellbisbal. Plegats hem seguit una estona el track del cap del setmana passat cap a Montserrat. Hem arribat fins a Ullastrell, on hem decidit girar cua cap a Martorell, per poder agafar Ramon i jo el tren mentres la resta han tornat en bici a casa.

He trencat altre radi, en asfalt, res més sortir de casa, amb bici acabada de venir del taller. 5 radis en 3 setmanes, ja comença a atipar-me, he de fer alguna cosa amb aquesta llanta. A més, dijous van fer-me un hard-reset del GPS (acabat de substituir per un de nou) a can Garmin... però es penja igual, i sense tarjeta. Crec que el problema sóc jo :)

Entre una cosa i l'altre m'han sortit quasi 70 kilòmetres, en unes 6 hores i 10 minuts de pedaleig, pedaleig suau, sense presses, xerrant i en definitiva simplement a passar-ho bé.

Estic inscrit a la marxa de demà a Sant Llorenç Savall. Molt malament m'he de trobar demà per no anar-hi. Entre el refredat i que no entreno entre setmana no tinc cap esperança de poder pedalar com m'agrada, però com a mínim hi anirem a disfrutar del recorregut.

Salud i peles!

** Jesús! Sigue dándole y apúntate a alguna!

Un poco más cerca del mundo

2008-10-06T19:52:00.000+02:00

Hola!
Hoy me siento un poco más cerca del mundo.

Hace un par de semanas cumplí dos años viviendo solo en mi piso. Con lo especialmente caro que es vivir en Barcelona ( y mantener una bici :D ) y me tuve que apretar el cinturón y he podido pasar sin algunos lujos. Por ejemplo, los primeros 9 meses demostré que se puede vivir sin televisión. Luego una amiga (gràcies, Montse!) me dio una al cambiársela, más tarde un amigo (gracias, Roberto!) me dio un reproductor de Div-X, ahora otro amigo me dará otra tele aún mejor al cambiarse la suya (gràcies, Ramon!).

Aún y trabajando en las nuevas tecnologías he conseguido ir trampeando hasta ahora sin tener conexión a internet en mi casa. Unas veces me iba a casa de mis padres, otras veces a la biblioteca ... pero la mayoría de las veces iba un poco antes al trabajo o me quedaba después. Siempre cargado de unidades USB para llevar datos arriba y abajo. Ya se sabe lo que pasa en casa del herrero. Si es que ... uno es raro hasta para esto. Todo junto me ha acabado creando una extraña sensación de aislamiento y de falta de comodidad en mi propia casa. Así que finalmente me he decidido a soltar la mosca y ya tengo acceso a internet y teléfono fijo.

No publicaré aquí mi número de teléfono fijo. Si no te lo hago llegar, pídemelo, pues seguro que nos ahorraremos unos buenos aurelios en la factura del móvil.

¡Un abrazo, colegas!
¡Salud!

St. Joan Despí - Montserrat

2008-10-06T08:43:00.000+02:00

Hi ha dies que les coses van bé i dies que no van bé ... i ahir va tocar rebre. Tota la sort i bones condicions que vaig disfrutar a la Selènika aquest cop van desaparèixer.

Les fotos:

Distància: 74 km
Desnivell: 1980m
Temps total: 5h 50min
Meu nivell de globerisme: Molt alt

Vam anar a la travessa Sant Joan Despí - Montserrat que organitza cada any el club ciclista Sant Joan Despí. No em vaig trobar còmode en cap moment, no hi havia forma de pujar de polsacions i vaig fer un temps terrible ... però vaig acabar.

Vaig voler anar en bici a la sortida per escalfar, doncs deien que era una sortida molt rodadora, molt ràpida i que la gent anava a tope des de principi. Tenint en compte com de bé em vaig trobar el cap de setmana passat vaig pensar que m'aniria bé per activar-me i tractar de fer-ho encara millor que a la Selènika. Pot ser seria que amb el sopar amb amics de la nit anterior vaig dormir només cinc horetes mal dormides, pot ser que les darreres tres setmanes no estic entrenant res entre setmana, pot ser que simplement estic així de fluix ... el cas és que no hi havia forma de còrrer més, clavat entre les 140 i les 150ppms. Vaig haver de veure com no parava d'avançar-me gent (i encara més pensant que vaig sortir en el grup de davant, doncs vaig arribar d'hora). Era com si només tingués actiu el sistema aeròbic, no hi havia forma de passar a règims anaeròbics, una cosa molt extranya. Només els darrers kilòmetres, després del darrer punt d'aigua vaig revifar-me i vaig poder pujar de polsacions. Aquella darrera pujada sostinguda i amb molts kilòmetres a l'esquena, allà era on tenia alguna cosa a dir, i no vaig parar d'avançar gent.

Francesc i Ramon : fantàstics! Les coses han tornat al seu lloc, cap sorpresa. Ramon crec que va fer unes 4h 40min, que està collonut i Francesc un pelet més, però quasi em va treure una hora.

Però les desgràcies mai venen soles, vaig punxar dues vegades i vaig trencar un altre radi. Una punxada va ser per culpa d'un bon forat al neumàtic i l'altra per una punxa clavada. En total vaig perdre mitja hora arreglant-ho ... però no és això el culpable de la pobre marca. Tot plegat era com per haver abandonat, però en alguna cosa s'ha de notar la meva sang aragonesa. Per si no era prou, vaig acabar de confirmar que el GPS que em van donar en substitució a l'antic ... també es penja, i el cabron va esperar-se a la darrera mitja hora per fregir-se. Estic de pega! Però no pasa res, tu, també ha de tocar a rebre de tant en tant. Això sí, com em trobi així per l'altre setmana, passo d'anar a la travessa de la vall d'en Bas.

Entre una cosa i l'altra estava tant enrere que vaig viure una nova experiència sobre la bici i tractaré d'explicar-me bé per no semblar més sobrat del que de vegades pugui semblar. M'ho paso bé pedalant i sento un gran companyerisme per la resta de gent que pedala al meu voltant. Si em creu amb algú pel mig de la muntanya sempre m'agrada cridar "bon dia", si en una travessa organitzada trobo a algú tirat per temes mecànics li pregunto si li falta res per sortir del pas, si veig algú que es cau no marxo fins que no veig que tot està controlat ... però sobre tot si avanço a algú que veig que va fluix i que sembla que vagi patint, procuro deixar anar sempre alguna paraula d'alé, doncs per a mi tot plegat no és cap competició contra d'altres (només contra mi mateix) i és com si els altres fossin veins. Doncs bé, els darrers kilòmetres em vaig veure envoltat de patidors, gent petada, cares llargues i poques ganes de broma. Les meves veus d'alé van passar a tímits "ànim"... i fins i tot vaig acabar callant-me i simplement preocupant-me d'acabar el més aviat possible.. Em va recordar en algun aspecte al que sento cada cop que agafo el metro de bon matí per anar a treballar, la immersió en un vagó plé de cares llargues, aquesta mena d'espectre negatiu que m'empeny a anar-hi en cotxe al meu aire i pagar l'impost ecològic. Ja ho tinc, suggeriré a TMB que regali petons, abraçades i llibres amb acudits a les andanes!

Torno, torno, que ja estava volant. Els avituallaments no estaven malament... però n'he vist de millors, com tampoc van lluir-se els de la Selènika. El primer va ser prop de Martorell, el 2on a Ullastrell, després un punt d'aigua, un tercer a Monistrol, altre punt d'aigua i ja l'arribada. Al primer avituallament tenien donuts. Evidentment me'n vaig menjar dos, acompanyats d'un fotimer de troços de xocolata. En general, vaig trobar a faltar una mica més de fruita (només hi havia plàtans i només al 2on i 3er avituallament) i fruits secs variats, doncs només hi havia cacahuets i a mi se'm repeteixen. A l'arribada ens van donar un entrepà (per no atipar-se), un refresc i regalaven uns manguitos del club BTT. Els manguitos em van rebé, així ja en tinc de recanvi.

En general he de dir que em va aburrir una mica el recorregut i el perfil, però crec que tot plegat no és més que la mescla de com de malament em vaig sentir i del "Síndrome de la Cerdanya". La Volta a la Cerdanya em va deixar hipnotitzat, enamorat, tanta muntanya, tanta pujada i pujada i pujada han posat el llistó massa alt.

He d'apuntar que al final ahir van sortir-me prop de 130 kilòmetres, doncs entre els 20 km des de casa fins a Sant Joan Despí, la baixada a Monistrol i els kilòmetres des Pedralbes (on em van deixar collonudament uns amics de Francesc) fins a casa van anar sumant.

Bé, una sortida més i tantes coses més per fer...
Salud!

Corriols per Collserola

2008-10-06T08:00:00.000+02:00

Una volta divertida amb Francesc, en Javi i un parell d'amics seus. No em vaig trobar massa còmode, un presagi del que em passaria a l'endemà a la Sant Joan Despí - Montserrat.

Algunes fotos:

Selènika 2008

2008-09-28T19:21:00.000+02:00

Una bestiesa més! La Selènika ha sortit perfecta, estic molt content del comportament de la meva Stumpy i jo m'he trobat molt bé.

Distància : 98 kilòmetres segons la organització, 95 segons el meu desastrós GPS (del qual no me'n refio ni un pèl)
Desnivell positiu acumulat: 2770m
Temps total : 6h 45m 31s
Temps pedalant : 6h 24m
Velocitat mitjana : 14,80 km/h
Posició : 368 de 1077 (un terç davant)

Aquí l'àlbum de fotos:

Per un "pequeño saltamontes" amb poca experiència com jo qualsevol sortida està bé, però poc a poc vas veient què t'agrada i què no t'agrada. No diré que la Selènika no és una sortida maca, però no és la que m'has m'ha agradat, ni de bon troç. És llarga i a mi m'agraden molt les sortides de fons, més que les de potència, però en un indret amb muntanyes baixes com aquest (hem oscil·lat entre els 200m i els 650m d'alçada) els 3000 metres de desnivell només els poden aconseguir a base de fer un trenca-cames: puja, baixa, puja, baixa, torna a pujar i torna a baixar. El cap de setmana passat a la Cerdanya va ser ideal per a mi, per exemple crec recordar que en la segona etapa hi ha un moment que es baixen 1100 metres de desnivell i acte seguit se'n pujaven uns 800, això és pujar i baixar. Ara bé, com diu Ramon: ep! que estem a menys d'una horeta de Barcelona i això no és ni tan sols el PrePirineu! En qualsevol cas: se m'ha fet llarga i una mica aburrida, ho sento.

He estat a punt de no començar, doncs veia massa incerteses en la bici: vaig descubrir ahir nit que tenia un radi trencat a la roda posterior (ja vaig arreglar un altre a principis de setmana!), les pastilles de fre força gastades i la cadena ja fora de la seva vida útil recomanada (ja té uns 1250 km). Però vaig pensar: "A prendre pel sac. Si peta que peti". Vaig estar tota la sortida pendent de les oscil·lacions de la roda, dels sorolls i cruixements dels frens ... però cap endavant, tu, les coses s'han d'intentar.

He anat tota l'estona amb l'amortidor obert i la roda posterior (la del radi) fluixa per tractar de tenir el màxim de coixí i evitar petar més radis. També he procurat tenir cura en les baixades ... però estic massa acostumat a les bondats de la suspensió de l'Stumpjumper i no he pogut reprimir-me en les baixades, així que m'he concentrat en simplement fer bones traçades, evitar pedres, posar-me de peu en els llocs delicats ... i els radis han aguantat!

Estic molt content amb com m'he trobat, tot ha anat molt bé. Els primers tres quarts de curs he procurat situar-me a 155 polsacions per minut més-menys 5. Al principi del darrer quart he baixat una mica, cap a les 150 ppm +- 5 , però ben aviat he vist que ja no hi havia més pujada i els darrers 8 ó 10 kilòmetres han estat molt rodadors i he tornat a pujar el ritme com abans, arribant altre cop a Navarcles a tot drap. A més quan he acabat m'he trobat relativament fresc tenint en compte l'esforç, estic segur que hauria pogut apretar més, sobre tot a principi, però quan no et tens massa mesurat s'ha de ser conservador. Ara tocarà provar-ho en les properes, sobre tot en la de la Vall d'en Bas, que pinta sustancialment més dura.

En cap moment he estat sol, sempre envoltat de participants i no he parat d'avançar gens de principi a fi (i també m'han avançat alguns, eh? :D ) . El que vull dir és que Déu ni do quina gentada que hi havia , per no deixar de veure gent en 100 kilòmetres. El proper any, si la repeteixo, procuraré estar ben d'hora a la sortida per evitar embussos i veure si els pros m'estiren una mica, que això també ajuda.

On he flipat ha estat a l'arribada. He anat corrents al menjador a veure si trobava a Ramon, l'havia avançat a principi però m'he entretingut en un parell d'avituallaments i estava convençut que m'havia avançat. Doncs no! Vaig recullir els regals (maco el mallot), vaig agafar la safata del dinar i quan ja estava acabant el vaig veure ja canviat i recullint els regals. Em vaig quedar de pasta de boniato quan em va dir que acabava d'arribar i vaig enrecordar-me de l'arribada triomfal de la Sandra a Pedals de Foc, quan va anar corrents tot contenta cap al menjador de l'hotel a buscar als companys... i encara no havia acabat ningú. Hi ha dies que et trobes millor i les coses surten bé i dies que les coses no van tan bé. Suposo que vaig tenir un millor dia que ell. Dins d'una dècada jo també vull fer Pedals, la Volta a la Cerdanya i la Selènika com ell l'ha fet.

Una més a l'esquena. A seguir pedalant!

La Mercè a Collserola

2008-09-25T07:46:00.000+02:00

Vam aprofitar el dia de la Mercè per fer una volteta per Collserola.

Tontament em van sortir uns quants kilòmetres: Besòs - Collserola - Sant Joan d'Espí - volta per Vallvidriera - Tibidabo - Font Groga - Can Borrell - Pi de'n Xandri - Can Coll - Valldaura - Besòs. 72.2 km i uns 1400 metres de desnivell positiu acumulat en 4h24m de pedaleig ... però 6h7m totals, doncs vam estar molta estona aturats xerrant ... que també està bé fer-ho de tant en tant :)

Volta a la Cerdanya 2008

2008-09-22T07:36:00.000+02:00

Acabo d'arribar de la Volta a la Cerdanya 2008 organitzada per Probike. Estic fotent-me una merescuda cerveseta, amb els quàdriceps encara bullint i esperant que acabi la rentadora per poder anar a dormir. Ara, amb tantes imatges al cap pot ser un bon moment per fer una petita crònica.

El resum, pels mandrosos: Ha estat una experiència increible, un cap de setmana inoblidable per La Cerdanya. Hem pogut finalitzar les dues etapes i cap dels tres de l'equip hem patit problemes tècnics ni físics destacables, hem pogut tornar a casa sans i estalvis i amb una nova experiència a recordar. Ramon i jo hem fet moltes fotos, si vols llegir la crònica et recomano que les vagis mirant en paral·lel, si només tens una mica curiositat, doncs salta directament a les fotos.

Aquí tens els 5 àlbums de fotos: el de la recepció divendres, la 1a, la 2a etapa, les fotos de Ramon i els extras:

Recepció, divendres:

1a etapa:

2a etapa:

Les fotos de'n Ramon:

Extras: Road-book , mapes i perfils:

Pels que no ho coneguin, la Volta a la Cerdanya és una travessa de bicicleta de muntanya per parelles o trios amb trams d'orientació que porta catorze anys organitzant la botiga Probike de Barcelona. Pretén ser una sortida de fons de muntanya no-competitiva, encara que com que hi ha classificacions hi ha pique i s'hi veu als "pros" deixant-se la pell per arribar els primers. Els "normals", com nosaltres, ens conformem amb participar-hi i tractar d'arribar dignament al final, ja que és molt ... i ho hem fet. Aquest any ha estat pels volts de Sant Joan de l'Erm i el centre d'operacions ha estat el refugi de La Basseta.

Vaig poder confirmar el que ja m'havien advertit, que la Volta a la Cerdanya és un esdeveniment de travessaires, de gent pelada de trotar per la muntanya. Hi havia "pros", sí, però també hi havia molt i molt de quarenton d'aquells que porten més kilòmetres a l'esquena dels que faria en dues vides i que et peguen un repaso de flipar. La mitjana d'edad era força més elevada que la de les pedalades que havia vist fins ara.

Divendres 19 de setembre: Recepció
Ramon i jo vam sortir de la feina, vam ficar les bicis i els trastos al seu cotxe i vam anar plegats cap a Sant Joan de l'Erm. El nostre equip el formàvem nosaltres i en Sebi. Ramon i jo vam aconseguir la darrera plaça amb habitació a l'alberg de La Basseta, la resta van haver de dormir a tendes de campanya. Primer va haver-hi una recepció en la que nes van donar el road-book i uns obsequis, com un jersei de La Volta i unes barretes energètiques.

Per qui no ho sàpiga, el "road-book" o llibre de ruta és un llibre amb una sèrie de vinyetes on se t'explica com has de seguir el camí, doncs aquest no està indicat, a partir de quilometratges parcials, dibuixos i explicacions has de ser capaç de trobar el camí, no trobaràs cap marca o indicació enlloc, has de ser capaç de trobar el camí seguint el llibre de ruta.

Després de la recepció va haver-hi el sopar i van fer el briefing, on s'explicava com seria la primera etapa, els punts més delicats i el tram d'orientació. El tram d'orientació és una part important del trajecte que no apareix al roadbook, simplement et donen un mapa i et diuen on està el següent control de pas... "y ahí te apañes". Es tracta de ser capaç d'orientar-se, interpretar mapes i moure't adequadament pels camins de la muntanya.

Dissabte 20 de setembre: Primera etapa
Una etapa que se'm va fer molt molt dura, va ser d'uns 100km i uns 3km de desnivell positiu acumulat i vam fer-ho en unes 10h50m.

L'esmorzar començava a les 5:30, la sortida a les 6:30, així que va tocar matinar força. Sortia un equip cada 20 segons i per sorteig ens tocava sortir cap a les 6:50 però no estàvem tots a l'hora així que ens va tocar sortir una mica més tard, cap a les 7:00, cap problema, així teníem una mica més de llum.

El principi de l'etapa va ser força dur, unes fortes pujades sostingudes que ens van fer escalfar-nos ben ben ràpid. Ens vam equivocar en un parell de punts així que vam perdre una mica de temps.

El tram d'orientació el vam fer força bé, vam trobar de seguida el camí, encara que per trobar-lo va tocar despenyar-se muntanya avall. Vam cometre una petita equivocació però Ramon de seguida se'n va adonar i vam perdre només un quart d'hora més. Jo vaig punxar dos cops i això també ens va endarrerir una mica més. Em feia mal un dit de la mà esquerra, no sé perquè, i costava frenar fort a les baixades, i encara que va acompanyar-me tot el cap de setmana no va ser més problema.

Un dia molt dur, però "un gustasu" per la vista i per les cames.

Diumenge 21 de setembre: Segona etapa
No va ser tant dura com la primera, però Deu ni dó, va ser d'una mica més de 80km de distància i 2km de desnivell que vam fer en unes 8h45m. La sortida era en ordre invers de l'arribada de dissabte ... així que vam sortir dels primers ;)

Les primeres dues hores van ser impresionants, ho recordaré sempre. Començava a sortir el sol i vam passar per un camí molt estret, al llarg d'una enorme muntanya força empinada, però el camí anava pel costat de la muntanya, de forma que teníem inclinació de costat, amb una timba per matar-se a esquerres. El camí era molt estret i havia d'anar en filera. Veure a 200 tiarrons i tiarrones en filera per aquell camí se'm quedarà gravat. A més, com de seguida començaven els corriols i costava avançar, van trigar una mica els "pros" en avançar-nos i em va fer gràcia poder pedalar una estona junt a maquinons com els del Ritmo Bisonte d'Alpcross, els bessons que no recordo com es diuen (els guanyadors) i d'altres campions.

Vaig trencar un radi (però va aguantar la resta del dia) i vaig tornar a punxar, he de canviar neumàtics ... i en quant pugui passar a tubeless, que punxo massa. En Sebi va tenir algun problema amb el seu tubeless i en Ramon va patir extranys sorolls de la cadena. Afortunadament tot plegat no va donar més pel sac i ens va permetre arribar al final.

La jornada també es va fer llarga, encara que no tant com l'anterior. En Ramon i en Sebi estan fets uns campions i van aconseguir que ho acabés donant tot... però vam arribar tots, senzers i d'una peça!

En arribar ens vam fotre una bona butifarra amb amanida i cap a casa. Per cert, de tornada vam veure en una carretera ja força lluny a uns pobres que deurien abandonar i que estaven esperant algun salvador mòbil en mà a peu de carretera.

Cada nova sortida m'arrossega més tot plegat, quantes coses ens queden per veure, com de meravellosa és la muntanya i com s'encarrega d'esborrar-te les taques d'arrogància.

En vull més!

Bagà - La Molina - Coll de Pal

2008-09-11T21:03:00.000+02:00

De Bagà a Coll de Pal passant per Das, les pistes de La Molina i tornada a Bagà.
De l'ordre d'uns 70 kilòmetres i potser de l'ordre de 2000 metres de desnivell positiu acumulat (ja ho dirà el track de Fcesc) en unes 6h 20 minuts.

Aquí està l'àlbum amb moltes fotos :

Hem començat a pedalar a Bagà prop de les 8 el matí. Una primera pujada sostinguda dura, maco però se m'ha fet molt dur. Una estona abans d'arribar al refugi Sant Jordi ja hem hagut de caminar, doncs el camí estava molt trencat i no hem pogut deixar de caminar fins una bona estona després. Ja he aprés a posar-me la bici a l'esquena! :)

Pista i més pista i hem baixat fins arribar al plà, maca la Cerdanya. Hem passat per Rius, Urús i a Das ja hem començat altre cop a pujar. La Masella, les pistes de La Molina. Pel camí vam veure algun grupet que feien descens. Estaven engegats els remuntadors, segur que els aprofiten per pujar i tirar-se, diuen que hi ha un bike-park i que hi lloguen bicis en condicions i tal.

Finalment tornem a carretera i arribem al Coll de Pal. Foto de rigor i cagant llets per carretera cap a Bagà, per tractar d'arribar a dinar a una hora prudent. Bé, per a mi han estat quarts de 6 de la tarda, jejeje.

En la baixada de Coll de Pal cap a Bagà he tingut el meu moment romàntic del dia. Espai obert, vistes fins lluny, pedalant còmode de baixada, l'aire golpejant fort a la cara, el canvi de la vegetació a mesura que baixes dels 2000 metres, ... me pone ;)

He patit força, per molts motius (lesions, inactivitat pel repós obligat ... i en resum que estic fet un nenazas) però com sempre m'ha encantat tornar a pedalar amb el grupet, la primera sortida plegats des de vacances i la meva primera sortida després del rotllo aquest del genoll. Com mola sortir a pedalar amb aquests campions!

Barcelona, 11 de setembre de 2008

Jorcas: Crónica de las fiestas de la Virgen 2008

2008-08-28T14:47:00.000+02:00

Ya está disponible en la Web de Jorcas la crónica de las fiestas de la Virgen 2008. Otro año más vivimos unos días irrepetibles.

Pedals d'Occitània 2008

2008-08-28T07:43:00.000+02:00

Aquesta és la meva crònica de la travessa "Pedals d'Occitània" que vaig fer a principis d'agost de 2008 amb un grupet de màquines de pedalar.

Primer les fotos i després la crònica. Hi ha moltes fotografies i estan dividides en 6 àlbums web, aquí els tens:

Participants i presentació:

Primera jornada, dijous 7 de juliol: De Vielha a Bourg d'Oueil:

Segona jornada, divendres 8 de juliol: De Bourg d'Oueil a Saint Bertrand de Comminges:

Tercera jornada, dissabte 9 de juliol: De Saint Bertrand de Comminges a Col de Menté:

Quarta jornada, diumenge 10 de juliol: De Col de Menté a Vielha:

Dilluns 11 de juliol: Montardus interruptus i Montgarri:

La meva crònica de Pedals d'Occitània : Occitània com si fos per una boda

Pedals d’Occitània és una travessa no-competitiva per etapes, guiada amb llibre de ruta, organitzada per l'empresa Pedals de Foc : www.pedalsdoccitania.com . Comença a Vielha, té uns 220 kilòmetres de recorregut i uns 6000 metres de desnivell positiu acumulat. Esculls el número de dies en els que vols fer-la –menys de 4 dies no et permet gaudir-ho– i Pedals de Foc et facilita la reserva dels hotels o albergs i el llibre de ruta.

I més enllà el que hi trobes és una llarga i preciosa travessa amb maquíssims corriols, pistes netes, colls i ports que deixen marca a les cames, camins ben conservats i ben marcats pels clubs de BTT, pobles florits i amb encant, muntanyes verdes i paisatges de recodar.

En el meu cas afegiré una inoblidable experiència amb gent maca, amant del ciclisme i molt bona companyia de ruta.

A continuació t’ofereixo els meus records del viatge:

Reunió: Dimecres 6 de juliol de 2008

Reunió a l’hotel Pirene a Vielha. Només coneixia a Sandra però de seguida em va semblar que seria un bon grup. Xerrant durant el sopar vaig constatar que no sols era el més jove (sense contar a la superconductora Carme) sinó també que la meva experiència pedalant era ínfima en comparació a la de qualsevol dels demés.

Primera jornada, dijous 7 de juliol: De Vielha a Bourg d'Oueil

Ja vaig començar bé: no vaig trobar a la maleta el sensor del pulsòmetre (estava ben amagat, el vaig trobar ja de tornada al poble) i resulta que estic totalment acostumat a utilitzar-ho per coneixe’m, testejar-me i regular-me quan faig esport. A mesura que avancés el dia me n’adonaria que això va ser realment una sort. No es tractava d’un entrenament, ni d’una cursa, no havia fet mai una travessa de plaer per etapes com aquesta i no estava acostumat a aquesta forma de fer. Simplement es tractava de disfrutar del camí i adequar-se al ritme del grup, sense cremar-se. Els mesos anteriors van ser l’entrenament pel Pedals de Foc NonStop i aquelles sortides i aquesta no tenien res a veure, són coses diferents. En alguns moments crec que vaig anar massa per feina, sobre tot en alguns corriols, però en general vaig poder disfrutar com es mereixia del camí, els paisatges i la companyia.

Però no sols no vaig trobar el pulsòmetre, sinó que tampoc vaig trobar les ulleres de sol, però un home amb recursos com és en Xavier em va ajudar a resoldre-ho.

Aquesta primera etapa va ser llarga i de desnivell apreciable. Vam sortir de l’hotel Pirene i d’allà vam anar a la plaça Arnals, origen del road book. Els primers kilòmetres els vaig trobar sorprenentment macos. Vam anar seguint un bonic corriol, com tants d’altres que trobaríem pel camí. L’únic ensurt va ser una vinyeta millorable del road book, la de les escales junt al pont de Beussa.

Vam començar a pedalar de pujada, cap a Vilamòs i pel camí en Manel va punxar, tot i portant tubeless. Va tenir la mala sort de pillar un clau amb la seva clàssica Rocky Mountain, no s’hi va quedar clavat però la va deixar ben foradada. Vam esperar-los una estona a ell i a en Xavier a la font sota St. Miquèu. Va sentar bé l’espera, hi havia unes vistes brutals.

Al moment vam arribar a Vilamòs, on hi havia el primer control. Vam entrar-hi junt al nombrós grup que anava a fer la ruta en tres dies. Bona animalada els esperava el darrer dia als pobres! En Josep Maria es confonia entre ells, tots equipats (com ell) amb la seva samarreta de la Gòssol-Berga d’anys enrere. Després d’haver fet la ruta, no crec que sigui adequat tractar de fer-ho en menys de 4 dies. Fent-ho amb tantes presses llavors la travessa passa a ser una altra cosa.

La pujada al Col deth Portilhon em va agradar molt. Es tracta d’una pujada amb una estoneta d’asfalt amb un desnivell dels de no fer massa acudits i una llarga pista ascendent fàcilment ciclable envoltada de vegetació i d’unes vistes hipnotitzadores. Un cop a dalt tocava baixar, i es feia per una llarga pista i corriols humits fent ziga-zagues. Suficientment segura com per no patir i suficientment engrescadora com per disfrutar-la.

Van explicar-me que pel Coll del Portillón hi passa habitualment el Tour de França. He de dir que no he vist mai una etapa del Tour, com tampoc veia els partits de bàsket quan ho practicava, m’aburreix asseure’m davant de la tele. Vaig tractar d’imaginar-me totes aquelles voreres plenes de gent cridant, taules de càmping plenes de menjar i botes de vi, els terres guixats amb missatges ... i enmig unes bèsties pujant a velocitat d’infart per aquelles corbes. Ha de ser maco veure-ho en persona, sí, sí.

Abans d’arribar a Bagnères de Luchon ens vam trobar amb la Carme, hora de dinar. Aquell matí havia anat a comprar i ens va preparar un bon tiberi. Es va escollir una zona de pícnic al costat de la qual hi havia unes vies d’escalada. Quin gust dóna trobar menjar després d’unes quantes hores de pedalar! Mmmmmm...

La Trek d’en Josep Maria demanava atenció a crits, tenia una punxada i dos radis trencats. La punxada es resol ràpid, però no podia seguir amb aquella roda. Afortunadament va ser el millor moment per que li passés, doncs a Bagnères de Luchon –el següent poble– hi havia l’únic de bicicletes que agafa de camí.

Després del tiberi vam acomiadar-nos de Santa Carme i vam entrar a Bagnères de Luchon, on hi trobaríem el 2on control i aquest taller Cycles Sanson. En Jordi i en Xavier van decidir d’avançar-se i anar tirant ells sols cap a Bourg d'Oueil doncs deien que en Jordi anava justet i així podria portar el seu ritme. No sé què sentia a les seves cames però jo el vaig veure molt bé durant tota la ruta. Potser hagi baixat el ritme últimament, però la llarga experiència en carretera d’aquest ciclista se li notava als pedals. Deia fent broma que la Klein que portava estava frenada –la bicicleta de rally de Manel–, però estic segur que recuperant alguns kilòmetres mensuals ens hauria avançat.

Jo hauria preferit que haguéssim seguit tots plegats. De fet el pas dels dies ens va fer veure que podíem anar tots junts sense problemes, hi havia un ritme comú força bo.

La reparació va trigar una mica més d’una hora i mentrestant la Sandra va patir una mena de dèria fotogràfica i no va parar fins aconseguir una imatge envoltada de flors. Maco. Maca.

Bicis reparades i fotos fetes vam sortir de Bagnères de Luchon i vam començar a pujar per un caminet preciós. Era un corriol estret de suau pujada envoltat de vegetació –de fet la vegetació és omnipresent a tot el recorregut– que tenia una mica de perill, doncs al costat dret la muntanya queia amb considerable pendent ... hi havia una bona torta. Aquests llocs tenen aquell punt d’encant del que no pots acabar de gaudir, doncs a la que et despistis –i jo sóc d’empanar-me mirant-ho tot– vas directe a urgències.

Ens vam creuar amb uns nanos que el feien de baixada. Manel va dir que aquests pujaven amb telefèric i llavors només feien la baixada. Ha d’ésser divertit.

Una bona part del camí que ens quedava fins a Bourg d'Oueil, on dormiríem, eren corriols coberts i inclús tapats per vegetació, creant túnels, això juntament amb que la tarda no era massa assolejada ens va treure molta llum amb la que flipar encara més amb els llocs. Quina pena, tant com m’agrada a mi el Sol!

Vam arribar a Bourg d'Oueil mullats, doncs la darrera hora va anar caient un plugim fi, però no va molestar gaire. Allà ens esperaven nets i polits la Carme, en Xavier i en Jordi i ens van ajudar a netejar les bicicletes amb la manguera de l’hotel. Mentre esperava el meu torn jo no vaig perdre la oportunitat de deixar caure el manillar de la meva bici sobre el mercedes del fill de l’amo jejejejeje, sense voler, eh? Era bona gent i parlava castellà, de forma que vam poder xerrar amb ell una mica.

L’Hôtel le Sapin Fleuri és el que més em va agradar dels tres hospedatges de ruta. Vaig disfrutar la dutxa, tant que vaig acabar arrugat de tant remullar-me. La majoria vam portar dues mudes així que va tocar rentar roba, quant de fang als mitjons!

Ens vam reunir a la sala d’estar, tant maca com la resta de l’hotel, amb una zona de taules i una zona inferior amb sofàs i una fabulosa llar de foc. Com farien cada dia, en Xavier i en Manel van treure mapes geogràfics i fulls de ruta i van analitzar la ruta de l’endemà. Mentrestant ens vam prendre unes cerveses de cinc euros (!).

Vam estar d’acord tots en que el sopar d’albergs com aquest (encara) no estaven preparats per rebre ciclistes. Em va semblar un sopar molt bo però poc calòric per una colla de ciclistes famolencs com nosaltres. El vi era bo, en Manel va utilitzar la seva frase mítica de “treieu vi com si fos per una boda” ;) Va cridar força l’atenció la forma especial de tallar els melons francesos, uns melons petits, rodons i ataronjats amb un sabor lleugerament diferent al nostre. En Xavier va aprendre de seguida com fer el tall i ho va practicar en el dinar de la darrera etapa, prop de Vielha.

No vam enredar gaire i vam anar a dormir d’horeta.

Segona jornada, divendres 8 de juliol: De Bourg d'Oueil a Saint Bertrand de Comminges

Ens esperava una etapa curta i de poc desnivell, de De Bourg d'Oueil a Saint Bertrand de Comminges.

A dos quarts de 8 vam baixar a esmorzar. Els esmorzars de ruta eren normalment de l’estil de cafè i llet al gust, torrades, mantega, melmelada i embotit. Llevat del Pirene, als tres llocs on vam esmorzar (francesos) tenien croissants –un per persona– , però els d’aquest hotel eren els més bons, acabats de fer, calentets i amb un aroma molt bo que ja oloràvem abans d’entrar al menjador... però es quedaven en res en la boca.

Ens acomiadàrem de la Carme i vam començar a pujar cap al Port de Balès. Quina mala pota! El dia s’aixecava molt tapat, amb una boira cada cop més densa a mesura que anàvem pujant muntanya a munt. Aquesta boira ens va negar una de les recompenses més maques que haguéssim tingut al viatge: Les vistes durant la pujada al port de Balès.

Vam estar una bona estona pujant i pel camí ens anàvem trobant amb els quatre de l’Aspres Xtrem. Varem acabar xops doncs l’aire estava ben bé saturat d’humitat. A l’alçada del Lac de les Paloumères ens vam haver de posar roba doncs semblava que de seguida baixaríem (de fet encara ens faltava) i feia fred.

Va començar una lleugera baixada per pista bona que ens portaria cap a la cabana d'Hourdouch, que eren tres casetes que semblava un refugi lliure. Allà vaig veure que el meu contakilòmetres s’apropava als 70 per hora, imprudent?

A continuació de la cabana d'Hourdouch hi havia una baixada d’uns 200 metres d’un pendent considerable sobre un terreny molt llis extremadament humit d’herba molt verda i sense pedres. Manel i Sandra van ser els únics que van atrevir-se a baixar-la muntats. Cul enrere i cap avall. Molt ben fet, nois!

Llavors seguia una llarguíssima baixada en direcció a Cap de la Lane, un troç de pista neta amb fort pendent però després esdevingué un preciós camí ample amb ziga-zagues a la banda dreta d'un riu. Aquest també és un dels llocs que vaig trobar més macos del camí. També és un dels moments en els que més greu em va saber el no frenar una mica admirar el lloc.

Però si aquest va ser un lloc maco no té res a veure amb el que després ens trobaríem, el que per a mi va ser el lloc més maco de tota la ruta: el camí cap al castell de Comminges. El recordaré tota la vida. És un caminet força pla, net, molt senzill tècnicament i divertit de pedalar-hi que transcorre dins d’un bosc de llegenda, prou poc dens com per que hi entri la llum, durant molt troç envoltat d’antigues parets de pedra, cobertes per molsa. S’hi entreveia el passat senyorial d’aquell camí, per com estava de ben delimitat amb aquells petits murs. L’hauria recorregut una vegada i una altra.

Al castell de Comminges hi havia unes tendes de campanya d’un equip internacional de joves que hi estaven fent tasques de restauració. Bé, no se’ls veia massa agobiats, eh? Jeeejee. Hi havia un espanyol que en quan va sentir parlar una llengua coneguda va venir corrents a xerrar. Em va fer molta gràcia quan vaig preguntar-li de quin segle era i no em va saber respondre, quina farra es pegaven allà, tu, jejejeejeej. Vam visitar-lo i en marxar, de lluny, aquell noi ens va dir cridant que era del segle XI, així li va dir una companya.

Vam seguir i a Sacoue hi vam trobar un gimnasta d’anelles fent un exercici, com es pot veure a una de les fotos, a veure si el trobes. N’hi havia uns quants pels pobles. Allà vam tenir diferències de criteris en la valoració de la bondat del Road Book.

Llavors venia una pujada constant i de no massa pendent durant la qual em vaig para a menjar unes mores. Era un dels meus esports favorits de la infantesa: endrapar tantes mores i fruits silvestres com trobava pels boscos dels voltants de Sant Feliu de Codines. Quins records. Mmmmmmmm...

I poc més doncs ja mateix vam arribar a Saint Bertrand de Comminges. Però, què dic? Poc més? Molt més: una espectacular caiguda de Sandra sobre un bassal de fang. No va conformar-se en caure’s sinó que a més va anunciar-ho al vent amb un crit de molts decibels, d’aquells que ella sap fer.

Va aparèixer a l’horitzó el contorn de Saint Bertrand de Comminges, un poble aixecat sobre un turó, probablement una antiga ciutadella militar, amb una impressionant catedral en el bell mig que ja representava una gran part de la seva base. Semblava un Carcassonne en miniatura.

L’accés a vehicles estava restringit així que vam haver de quedar amb Carme per dinar fora del poble. Un dinar senzill, el que es pot organitzar en ruta ... però què bo que està tot quan tens gana! Ens va cuidar molt bé la Carme.

Vam anar cap al nostre hotel, l’Hôtel l'Oppidum. Ja va poder pujar la furgo doncs havíem demanat prèviament un passi a l’hotel. Neteja de bicicletes i altre cop plaer de dutxa.

Era força més modest que el de la nit anterior. Crec que l’única habitació gran va ser la de Sandra, la resta eren petites, senzilles i no em va agradar gens haver de baixar a demanar una segona tovaiola per dutxar-se en una habitació doble. Això sí, la vaig demanar i me la van donar.

Va ser el dia de pedalada més curt. Ja vam acabar a l’hora de dinar. La resta de la tarda Manel, Xavier, Carme i Sandra van anar a escalar. Quina enveja em van fer, sempre m’ha atret això. No sé si algun dia ho faré però moltes vegades he pensat en apuntar-me a fer algun curs d’escalada. Ja hi haurà temps...

Mentre ells escalaven en Josep Maria, en Jordi i jo vam fer una volta per Saint Bertrand de Comminges. És un poble petit, maco però extremadament turístic. Em va donar la mateixa sensació que Carcassonne i Santillana del Mar: un lloc irreal, una reproducció (més que conservació) del que un temps va ser.

La catedral era gran i maca, però el claustre i un misteriós cor central estaven reservats pels turistes que pagaven. Nosaltres ens hi vam negar. I dic misteriós doncs la majoria de la planta de la catedral estava ocupada per aquest cor, només s’hi podia entrar des del claustre.

Ens vam reunir tots a l’hotel cap a les 8 per sopar. Era bo, però tampoc era un sopar hipercalòric per ciclistes: ànec amb enciam i no recordo què més. Altre cop vam demanar “vino como si fuera para una boda”, jejejeje. Com es deia aquell postre? Illa fantasia? Era una bola de nata dins de natilles, per dir-ho d’alguna forma, molt bo tot. Algú va demanar crema catalana, “manda güevos”. Després el nostre parell d’aventurers Xavier i Manel van tornar a la seva rutina d’estudiar la ruta del dia següent. La Sandra se’ns va quedar dormida recargolada al sofà. Na nit.

Tercera jornada, dissabte 9 de juliol: De Saint Bertrand de Comminges a Col de Menté

Aquesta va ser una etapa llarga i de desnivell apreciable.
Com cada matí vam quedar a esmorzar cap a dos quarts de 8, per tractar de sortir a les 8. I com cada matí en Xavier va aparèixer a les 8 trobant-se tot per fer, jeje. Sortiríem cap a dos quarts de 9, aproximadament.

No vam començar gaire bé doncs el llibre de ruta et fa baixar al pla sota el poble baixant per un carreró estret, empedrat i amb força pendent, molt maco, que comença en unes escales. En el primer revolt vaig sentir com una dona m’escridassava des d’un hort més avall dient-me en francès acaloradament que no era per ciclistes, només per peatons. No parlo gaire francès, però renoi quan la gent s'enfada apassionadament què bé se l’entén.

Els primers kilòmetres van ser molt suaus i senzills, asfalt pla, pobles petits, creuar el Garona ... poc més. Ben aviat tot va canviar, va començar una pujada per pista i corriols molt humits, amb fang, pedres i difícilment ciclable. Gairebé impossible per fer amb alforges. Si estàs pensant en fer aquesta ruta amb alforges, agafa un mapa de carretera i busca una via alternativa.

A mitja pujada en Josep Maria va patir problemes amb el canvi, però no passa res. Altre cop les mans hàbils d’en Manel van demostrar que saben com domar una bici.

I com tot allò que puja baixa, ens va tocar baixar des de Les Paloumères, una baixada força delicada, amb pedres humides i fang i alguns trossos amb forts pendents. Un lloc ideal per caure i fer-se mal, ves-hi amb compte si hi passes.

I arribàrem al cinquè control, el Le Bistrot, a St. Pé d'Ardet. Vam passar per carretera pel Lac de St. Pé d'Ardet i després ja en pista ens trobàrem una zona de jocs d’aventura per nens. De petit segur que l’hauria disfrutat.

S’apropava l’hora de dinar i ja es podria intuir la tragèdia quan vam veure als Aspres Xtrem tractant de localitzar un lloc on menjar o comprar menjar. Sorprenentment els caps de setmana costa molt trobar-hi res obert, has d’anar a algun poble gran, probablement St. Pé d’Ardet hagués estat un bon lloc per comprar alguna cosa. La Carme no va trobar cap botiga oberta on comprar menjar i finalment vam poder reunir-nos amb ella en un poble que no recordo com es deia.

Mentrestant no venia, en Xavier va estar preguntant per botigues a una dona del poble i –no t’ho perdis – al moment la dona va sortir oferint-nos menjar. Què maco! Això em va recordar a una història del poble –poble natal de mon pare: Jorcas, Teruel – en la que uns amics van sortir un dia a fer motocross i se’ls va fer tard i es va posar a ploure, així que van buscar aixopluc en un paller a les afores d’un poble. Van haver de fer-hi nit i al matí següent va aparèixer la mestressa de la casa i els va portar llet i pastes. M’ho explicaven entre llàgrimes, què maco. La gent al mon rural és d’una altre pasta, no crec que importi a quina part del mon estiguis.

El cas és que vam agrair a aquella dona el seu oferiment però vam declinar acceptar-ho, doncs Xavier deia que hi havia menjar a la furgo, tant seu com restes comunes del dia anterior. I alguna cosa vam trobar, de fet si algú va quedar-se amb gana és per què va voler. Van treure pa torrat, formatge, mel, oli, fruits secs, galetes, fruita i a més van treure el pernil i la llonganissa que algú va voler oferir com a regal a la nostra collonuda conductora. Per variar jo em vaig atipar, jeje.

I va tocar seguir, jo estava cansat i una mica desganat de pedalar i encara tocava pujar força desnivell. A continuació vam arribar a un camí maco però gens ciclable, el camí de corriols previ a la pujada sostinguda fins a Col de Menté. És un camí molt humit i de pujada patines constantment amb les pedres i arrels, inimaginable de fer amb pes extra al darrere. Pren nota també si estàs llegint això i pretens fer aquest camí amb alforges, busca una alternativa per carretera, que n’hi ha.

A mig caminet, s’arriba a una part preciosa que enganya molt doncs és plana i recta però també és molt estreta, amb arrels i pedres i timba a la dreta que fa que sigui força perillosa. Allà ens vam creuar amb unes noies que feien el camí amb cavalls, anaven desmuntades, és clar. Poc després vam discutir amb Manel i Xavier doncs també hi havia errors aparents en el llibre de ruta. Ells se’ls anaven apuntant doncs volien passar-ho al seu autor, amic seu.

Sortint d’aquells corriols s’arriba al Col de Buret, abans de l’inici de la pujada al Col de Menté. Allà vam trobar-nos amb tres que anaven amb alforges i van fer amb molt de seny aquell troç per carretera.

I vam començar a pujar. Al poc ens vam trobar amb els Aspres Xtrem, els pobres no van trobar menjar i els va tocar menú de barretes energètiques, a més un d’ells va trencar un pedal. “No compreu pedals lleugers”, va dir.

Se’m va fer llarga la pujada al Coll de Menté. És una llarga pujada per pista ampla i neta amb pendent sostingut. El paisatge és maco i es va fent cada cop més maco i vas podent apreciar els canvis en la vegetació amb l’alçada, igual que en l’ascens al port de Balès de la segona etapa. En aquesta pujada en Xavier i en Manel van demostrar que estan fets uns campions i van obrir camí fins al final.

A mitja pujada la Sandra va dir-nos que li feien mal les costelles per un cop amb el seient en alguna baixada anterior. Quan Sandra diu que li fa mal alguna cosa és que realment s’ha fet mal. Dies després de la travessa vam saber que no va ser una fractura sinó una fissura. En tot cas li toca fer descans.

I arribàrem al final de la jornada, al gite d'etape Le Soulan, al Col de Menté, que a més és el 6é control. Es tracta d’una mena d’alberg senzillet, d’habitacions i dutxes compartides, sense luxes, però maco i acollidor. Vaig gaudir molt de la cerveseta que ens vam prendre res més arribar, amb el solet de cara, asseguts còmodament a les taules exteriors, plàcida conversa, davant d’una muntanya molt maca que l’endemà la Carme pujaria ... ideal.

Tenien gossos tiradors de trineu. No sé diferenciar entre Huskies i Alaska Malamute, jo diria que aquells eren Huskies. Al moment d’arribar-hi nosaltres, uns nens que semblaven fills dels amos del negoci els van començar a treure a passejar per parelles. Quan els van veure arribar van embogir, tots bordant alhora, espectacular. Quan van acabar de passejar-los tots els van donar de menjar i llavors es van quedar molt tranquilets. En Manel va fer-me veure que les cordes que tenien lligades dos quads al darrer de l’alberg eren per fer-los entrenar a l’estiu, arrossegant-los per les pistes.

Vaig disfrutar com mai aquella aigua calenta, com és d’agradable una bona dutxa i un sopar després d’un dia així! Va ser el darrer sopar plegats. Un sopar senzill, com ja dic que és l’alberg, però molt correcte. Crec recordar que hi havia pernil i també uns macarrons i no recordo què més, em va semblar el sopar més proper al que li faria falta a ciclistes com nosaltres.

Una mica de xerradeta a taula, també vaig estar xerrant amb el grupet de tres nois que també feien la ruta.

Em vaig començar a entristir, com em passa sempre que veig que s’apropa la fi d’un bon moment.

Quarta jornada, diumenge 10 de juliol: De Col de Menté a Vielha

Quarta i darrera jornada, una etapa curta i amb molta baixada.

A l’esmorzar Sandra va dir-nos que no li feia el mateix mal a les costelles que va patir quan se les va trencar. Això ens va deixar força tranquils, com a mínim no era una fractura.

Encara ens quedava una mica de pujada durant els kilòmetres inicials, però ben aviat començaríem a baixar irremediablement. Abans de començar la baixada va tocar reparar múltiples punxades al tubeless de la Klein. Les mans expertes això ho fan ràpid.

Després del Col d'Artigascou ve una baixada preciosa, de les millor de la travessa. A l'esquerra apareix una vall tan oberta com verda i impactant i al fons s'hi veuen les neus dels pics propers a l'Aneto.

Quan les meves rodes van tocar l'asfalt després d'aquell encisador camí de baixada va envair-me el pensament que alló arribava a la seva fi. Ja erem sobre els 600 metres d'alçada i tot quedava enrere.

Una gran part de kilometratge que quedava era desafortunadament per carretera. També hi havia una bona tirada seguint el Camí Reiau, un camí cómode de pedalar, però pla i sense l’encant dels caminets que aquells dies havíem deixat enrere. Allà Sandra va desmostrar que encara li queda molta sang a les venes i ens va portar una estona a coll.

Vam quedar amb Carme a dinar en el poblet que hi ha just abans de Vielha, crec que és Es Bòrdes. Altre cop vam tirar de pa amb tomàquet, pernil, formatge, llonganisa i fruita. Xavier ens va oferir el tall de meló francés.

Ens vam tumbar una estona a l’herba, uns a l’hombra i d’altres al Sól. Vam aprofitar per fer unes fotos de germanor, fotografies de final de travessa. Encara quedava algun kilòmetre fins a Vielha, però tot s’havia acabat.

Vam arribar a la plaça Arnals per finalitzar simbólicament la travessa, simbólicament doncs diumenge tancaven de 13:00 a 16:30. Vam tornar a l'hotel on ens vàrem acomidar de Josep Maria, Carme i Xavier.

En Jordi, en Manel, la Sandra i jo ens vàrem dutxar i vàrem baixar a Vielha, on després de comprar gominoles vam anar a segellar el final de travessa a les oficines de Pedals de Foc i vàrem recullir el mallot de premi. Jordi i jo vam aprofitar per comprar uns coulottes de Pedals de Foc/Occitània, per trenta-cinc euracos tenien una bona badana i eren raonablement discrets. Manel va comprar samarretes pels fills. Sandra no va trobar el buff que volia. D’allà vam anar a que Sandra fés un estudi estadístic a les oficines de Carros de Foc, jejejeje. Sandra i les seves preguntes.

Cerveseta a Vielha, sopar al Pirene, filosòfica conversa sobre la vida, l’egoisme i la familia.

Dilluns 11 de juliol: Montardus interruptus i Montgarri

El dia es va aixecar malament, les muntanyes eren plenes de boira i hi havia males previsions pel temps atmosfèric a la zona del Montardo, on volíem pujar caminant. En Manel va decidir canviar de plans i anar simplement a visitar Montgarri i fer-hi un passeig.

Vam anar-hi amb el seu cotxe, pujant al Pla de Beret i baixant per una pista. Vam visitar l’alberg d’Amics de Montgarri i també l’altre alberg, on deien que hi serveixen entrecots dels que no caben a la boca. Mmmmmmm. Hi havia un d’aquells cotxes oruga, deia en Manel que durant l’hivern pujen al Pla de Beret a buscar als clients capaços de pagar l’exclussivitat del seu servei.

Vaig enrecordar-me molt d’un mes enrere, quan vaig fer Pedals de Foc NonStop i hi vaig arribar de nit a tota aquella zona. Vaig prometre’m que algun cop hi tornaria de dia.

En Jordi no volia caminar gaire així que va pujar amb el cotxe a l’aparcament de les pistes de Baqueira i Sandra, Manel i jo vam pujar caminant. A l’últim troç vam veure com baixava de cara cap a nosaltres un home amb una forma peculiar de caminar que no ensenyava la cara ... jeje, era en Jordi oferint-nos una interpretació de turista de muntanya. Vam tornar l’hotel a recullir les coses, ja era prop de l’hora de dinar i podríem aprofitar per arribar a mitja tarda als nostres destins, uns a Barcelona, d’altres a Teruel.

No sóc gens bó pels comiats, em posen massa trist, sobre tot després d'experiències com aquesta. Així que vaig procurar marxar ràpid, amb els ulls saturats d'imatges.

Fins aviat!

Pedals de Foc NonStop 2008

2008-08-27T08:00:00.000+02:00

Esto es un mail que mandé entonces a mis amigos, entonces lo llamé: "Algo más que un fin de semana en mi vida". Ahí va:

Barcelona, 4 de julio de 2008 :

Hola!

Este fin de semana pasado ha sido muy especial para mí y me gusta explicarles estas cosas a los amigos. De paso pretende ser mi justificación sobre por qué se me ha tenido que poner falta a algunas citas y también un modesto ejemplo de que poner un reto en tu vida puede dar un nuevo significado al paso de los días.

Esto no es de obligada lectura ;) quizás te conformes con ver las fotos, pica aquí para ver el álbum web completo.

Crónica de mi "Pedals de Foc NonStop 2008"

Creo que llevo un año y tres meses saliendo en bicicleta con cierta regularidad, pero han sido estos últimos 6 meses los más intensos. He encontrado un grupete de gente muy maja con la que salir a disfrutar de la montaña. Se preparan cada año para una travesía muy especial y este año me decidí a hacerlo con ellos. La preparación ha sido algo genial. Cada semana esperaba que llegara el finde para poder salir con ellos a machacarme y me han llevado por lugares simplemente impresionantes. También salía entre semana a entrenar, pero salir solo es aburrido y el trabajo no deja mucho espacio en la agenda.

Permitidme una introducción para quien no conozca la travesía. "Pedals de Foc" es una ruta en bicicleta de 220 kilómetros de distancia (!) y 6000 metros de desnivel positivo acumulado alrededor del parque natural de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Así por encima, el recorrido sale de Vielha, pasa por Coll de Seserres, ..., Coll del Triador, Espot, Montgarri, Pla de Beret i finaliza de nuevo en Vielha. Internet está lleno del mapas, KMLs y otras cosas, por si alguien está interesado. Ejemplo: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=150932 . El recorrido lo ha trazado una organización de Vielha llamada "Pedals de Foc", que ha hecho un fantástico libro de ruta para guiarte. Ojo, no se trata de un mapa, sino de una serie de viñetas con puntos kilométricos en las que se te van indicando qué giros realizar, lo verás en las fotos. Se encargan de facilitarte albergues para que puedas seguir el recorrido a tu ritmo, en tres o cuatro días por ejemplo ya es una experiencia fabulosa.

Por otro lado, una gran tienda de Barcelona llamada ProBike lleva tres años aprovechando para montar una salida organizada sobre este recorrido y la han llamado "Pedals de Foc NonStop". Había tres posibilidades: si elegías "oro" debías hacer los 220 km de un tirón y haciendo plata o bronce decidías partirlo en dos días, cambiando el lugar donde dormir.

Abrieron las inscripciones meses atrás y me apunté a plata. Todos mis amigos menos uno iban a "oro" pero yo era el novatillo y me daba mucho respeto, cuando me apunté aún no había hecho nunca más de 100 Km de un tirón, y mucho menos con tanto desnivel. Por dentro me moría de ganas de tratar hacer "oro", ése era realmente mi gran deseo, pero un arrebato de cordura me hizo apuntarme a "plata". "Trázate metas realistas", pensé, "el próximo año ya tratarás de hacer oro, por ahora confórmate con acabar". Realmente hacer este recorrido en dos días ya es algo ambicioso, pero los últimos dos meses sólo hacía que pensar en la posibilidad de intentar hacerlo de un tirón. "Si mis compañeros de entreno pueden disfrutar del placer de hacerlo Oro ... por qué no voy a poder yo".

Para mis adentros cada vez estaba más convencido de que si era capaz de dosificar y llegar lo suficientemente fresco a Espot (el kilómetro 150, donde debía pasar la noche) y a una hora prudente ... seguiría recto rumbo hacia Vielha. Y éste era probablemente el punto que más me preocupaba. En una salida te puede atizar el cansancio, pero pedalear de noche, en condiciones de baja visibilidad y quizás con frío y lluvia es otra cosa. Así que tracé mi plan: decidí tratar de mantenerme en intérvalos de pulsaciones medias, buscando no superar las 150 pulsaciones por minuto de crucero, eso me permitiría no reventar antes de Espot, pero por otro lado era un ritmo suficientemente ágil como para llegar con luz a Espot. Si llegaba antes de las 7 de la tarde a Espot, aún tendría tres horas de luz y quizás sólo tuviera que pedalear alguna hora con mi luz frontal ... era posible, era posible hacerlo. Y si veía que el tiempo se giraba en nuestra contra o tenía otras adversidades ... pues a aguantarse, a dormir en Espot y seguir para Vielha al día siguiente. Mojarse es un rollo, ¿a que sí? Más aún si te coge a 2.200 metros de altura, ni que sea finales de junio, el frío podría haber sido atroz y sólo llevaba una chaqueta para-vientos y unos manguitos.

Y llegó la hora de la verdad. Subimos en coche a Vielha la tarde antes, hubo una reunión previa donde explicaron el RoadBook y nos dieron consejos básicos. Acto seguido cada uno salió escopeteado a su hotel a cenar, preparar la bici y la mochila y a dormir prontito. Tuve que preparar además un petate con ropa que la organización me llevaría a Espot donde tenía reservado un hotel para dormir junto con el resto de participantes de "Plata".

Todo bien, pero esa noche tienes (tuve) la sensación de ser un reo de muerte, al que en su última noche le han obsequiado con ensalada y un gran plato de macarrones. Te despiertas sobre las 3:45 AM (sí, sí), para poder almorzar a las 4:00 AM, coger la bici y los trastos y dirigirte a la salida. El ambiente en la plaza de la salida te paralizaba. A las 5:00 AM puntualmente se dio la salida y tanto los minutos previos como los primeros minutos de pedaleo fueron de muchos nervios. Más de trescientos tíos con luces (frontales) se dirigen montaña arriba hacia el túnel de Vielha.

No entraré describiré el recorrido, alargaría la explicación más de lo larga que ya es. Simplemente se trata de un lugar precioso que si no conoces se merece que le dediques algún fin de semana.

La primera en la frente. A la hora y cuarto de recorrido pinché, un llantazo (no fue un pincho). Llevo tres meses con mi bici nueva y aún jamás había pinchado, la mancha era también nueva (craso error) y me costó hacerme con ella, así que tardé unos 20 minutos en resolverlo. Tal y como transcurrían iba viendo cómo me adelantaba todo el mundo, debería ser en ese momento casi el último. Lo resolví, pero no me sacaba la idea de la cabeza de pensar en cuántas como ésa me llevaría. Si en una hora ya había pinchado y aún no había entrado en ninguna trialera ... ¿cuántas horas perdería? A ese ritmo no podría llegar de día a Espot y debería renunciar a seguir hasta Vielha.

Así que apreté, apreté rozando el límite que me había impuesto y no paré de adelantar a gente. Conoces a mucha gente en una salida así, afortunadamente hay mucho compañerismo y sueles encontrarte con gente majeta. Y algunos te enseñan más de lo que podrías esperar, como uno de Girona, de unos 50 años, que estaba haciendo la carrera con un brazo en cabestrillo. Sí. No es que se hiciera daño poco antes de la Pedals de Foc sino que hacía años que tuvo un accidente de coche y se le quedó atrofiado. Si alguno habéis ido en bicicleta alguna vez por la montaña, con baches, curvas, subidas, bajadas ... tratad de hacerlo con un solo brazo durante unos minutos y ya me contaréis. Relativiza tus problemas, majete, majeta.

A la media hora miré el reloj y aunque aún quedaban muchas horas por delante mis cálculos eran que a ese ritmo llegaría tarde a Espot. Mierda. Te estás dejando la piel y aún y así ves que es probable que no puedas cumplir con tu objetivo. Y sobre las 14:00 llegué al control de la comida. Había un control (avituallamiento) aproximadamente cada 20 kilómetros, verás alguno en las fotos. Ahí te encontrabas a gente de la organización, tienen listas en las que debes firmar para constatar tu paso (por seguridad y por ránking) y tienen comida y bebida y (no te lo pierdas) suele haber un mecánico con recambios. Todo un oasis para un ciclista de montaña. El caso es que las dos de la tarde tampoco era mala hora para estar ahí ... pero no me sobraba el tiempo así que hice como en todos los controles: parar lo justo y necesario para hidratarme a tope, comer algo y seguir.

Justo después de la comida te enfrentas con uno de esos huesos duros: el Triador. Si le gritas ese nombre a cualquiera que haya hecho la Pedals de Foc seguramente saldrá corriendo ;) Se trata de una subida constante en unos 17 kilómetros de recorrido subes de los 1.100 metros a 2.200 metros de altura, 1.100 metros de desnivel positivo acumulado. Pero por si eso no era suficiente, luego te mantienes subiendo y bajando (trenca-cames, lo llamamos) a 2.200 metros de altura durante casi 20 kilómetros más : agotador.

Momentos como esta subida son de recogimiento personal, como cuando sales a correr y llevas más de una hora. Comienza a salir una reberberación de lo más ondo y te acabas oyendo a tí mismo, afloran tus sensaciones más primarias, tus deseos, las desilusiones, tus frustaciones, todo aquello que no supiste hacer (cuánto me acordé de una canción de Rosendo...), te ayuda a conocerte.

Esos 1.100 metros de desnivel de subida contínua los hice relativamente bien, creo recordar que me llevó dos horas o quizás un pelín más. No debía apretar más ... pero es que tampoco podía, el cansancio ya comenzaba a hacer mella. Veía que mi objetivo estaba cada vez más lejos, pues cada minuto que tardaba en llegar a Espot es un minuto más de camino a oscuras hacia Vielha. La luz de mi frontal era bastante escasa y me daba para poco más que para seguir leyendo el libro de ruta y ver los hoyos más cercanos.

Ahí fue cuando apareció mi ángel salvador : mi amigo Francesc. Os presento a Francesc, un tío al que le tengo mucho aprecio. Un ciclista de rutas de fondo de montaña que lleva un montón de años dándole a los pedales, de hecho este verano se va junto con otro campeón al Canadá, a una carrera de más de una semana por las Montañas Rocosas ... un pedaño de campeón. El caso es que justo cuando estaba llegando al control que está sobre el primer pico del Triador lo ví en la última curva y lo atrapé.

Y lo vi claramente como mi ángel salvador fundamentalmente por diversos motivos: primero de todo quizás podría seguirle el ritmo e ir acompañado. Seguramente te habrás extrañado de que te haya mencionado que iba junto con amigos pero te he dicho que todo el camino fui solo. Es así, en 220 km de montaña pueden pasarte tantas cosas que no es práctico ir en grupo y si pretendes llegar de día a destino tienes que ir a tu marcha y arreglarte tus propios problemas, ser autosuficiente con la bici, sensato con el ritmo y con fuerza mental para no desmotivarte. El caso es que si conseguía seguirle la rueda a Francesc, tanto rato como fuera con él, tanto rato que no iría solo. Sí, os he dicho que no es práctico ir en grupo ... pero a mí no me gusta. Yo salgo en bici para hacer deporte y por que me lo paso muy bien con ellos, pero a mí no me motiva esto de la competición, disfruto mucho más de la compañía, las bromas, las conversaciones y todas esas cosas que te pasan en la montaña cuando vas con amigos. Pensaba que quizás el cansando comenzara a hacer mella y quizás podríamos ajustar los ritmos y hacer piña. Y acerté.

El segundo motivo por el que lo vi claramente como un ángel salvador por que Francesc es que, como hombre apañado que es, además de una luz frontal lleva un potente foco en el manillar de su "Storck doble de fibra de carbono" (quiere decir "bici buena y cara"). Ese fantástico foco Lupine es capaz de conseguir que la pista se haga de repente de día. Esto para mí era un símbolo de certeza de llegar a Vielha. No importaba si se hacía tarde, si conseguía seguir la rueda de Francesc podría ver suficientemente bien el camino como para no tener que bajar la marcha y llegar aún más tarde. Y lo intenté.

Y, por cierto, no es que yo esté hecho un machine por alcanzarlo ... cuando sales regularmente en bici ya sabes hay días mejores y días peores ... y al pobre ese día le tocó.

Pasamos todo el sube-baja y me costó bastante seguirle el ritmo, pero no le perdía de vista la rueda. Comenzamos a bajar las pistas de esquí de Espot, hacia el pueblo de Espot. Ahí me hice a mí mismo un juramento: no volver a hacer una bajada como la que hicimos. Bajar 800 metros de desnivel en unos pocos minutos a más de 50 km por hora contínuos no sólo pone a prueba tus muñecas (por mucha horquilla Fox que lleves) sino que puede poner a prueba las virtudes de reconstrucción plástica de tu dentista ... si es que no te rompes clavícula, costillas, rodilla, tobillo o algo peor. Pero no podía perderle la rueda, debía seguirlo, quería seguirlo, era mi billete a Vielha, mi billete a conseguir hacer Oro.

Y llegamos a Espot. Como os comentaba, es el punto en el que los de la organización tenían un petate con mi ropa (pijama, toalla y mallot limpio para el domingo) y donde tenía reservada la habitación de un hotel, con un lavabo, una ducha de agua caliente, jabón, cena y una cama. Mmmmmmmmm.

Eran las 7 de la tarde, tras 14 horas de pedaleo ya había superado claramente lo más duro de la salida. Pero aún quedaba bastante, de los siguientes 70 kilómetros había algunos kilómetros de caminos técnicos por bosque ... pero echando cuentas vi que muchos de ellos los podría hacer antes de que oscureciera si corríamos. Además vi que mucho de los que faltaba era carretera. Me miré, me hice un chequeo completo, vi que todo estaba en su sitio y me dirigí a los de la organización a comunicarles que había decidido tratar de seguir hacia Vielha, que no dormiría en Spot y que se hicieran cargo de mi petate con mi ropa. Xavi, el chico con el que hablé, (creo que es el Comunicaciones Públicas de ProBike) trató de convencerme de todas las formas posibles de que no siguiera. "Estás cansado" me decía, a lo que yo le respondía "qué cara hacían los de Oro que han pasado justo antes que yo?". "Se te hará de noche, ¿tienes foco?", "tengo un frontal, ya bajaré la velocidad" (no le confesé que tenía en Francesc y en su luz mi gran baza). "Pero sabes que no te proporcionaremos hotel en Vielha, ¿no?" me dijo, a lo cuál yo respondí: "ya" . "¿Y dónde dormirás? ¿qué harás?" , "pues ... no sé, ya me buscaré la vida...". Ahí fue cuando desistió y soltó por lo vagini con los suyos un "gente aventurera..." , creo que con toda su insistencia aún me dio más ganas de seguir.

El relato ya es muy largo, sobre la parte final del camino os diré que se hizo difícil. Fue oscureciéndose y finalmente nos abordó la noche. En casi luna nueva no hay más luz que la que tú pongas y con mi frontal sólo podía leer el roadbook y la parte más cercana del camino. Si no hubiera sido por la compañía de mi amigo Francesc lo hubiera pasado mal. El ritmo fue decayendo, caí en picado de pulsaciones, los últimos 30 kilómetros sólo conseguí algunos picos de 130 ppms y durante mucho rato iba por debajo de 120, prueba evidente de que mi cuerpo no está acostumbrado a tan largos fondos ... pero aguantó. En un control conseguí teléfonos de hoteles y en el segundo intento conseguí habitación. Bieeen.

Las muñecas me dolían, llevaba la espalda y hombros bastante cargados, por suerte el culo (perdón) ya hacía horas que se había insensibilizado, el cansancio avanzaba , pero lo peor es que por primera vez experimenté la sensación de sueño en la bicicleta. El sueño te merma los reflejos y yo, que para esto soy como un niño pequeño, comenzé a pasarlo mal. Me costaba seguir los baches, tenía que mirar con mucha atención para seguir los haces de luz del foco y los frontales y conseguir mantenerme en pie. Pero aguantaba.

La gran pena: me perdí la belleza de Montgarri, Pla de Beret y otros lugares. A penas podía ver el camino ... me estaba perdiendo un paisaje de belleza sin igual. Otra excusa para volver a Aigüestortes.

Y lo conseguimos, tras el Pla de Beret todo es bajada. Cuando has llegado ahí ya sabes que en un rato estás en Vielha. Y lo constatamos. Entramos a Vielha y llegamos a la plaça Arnals a las 1:15 AM , tras 19 horas y cuarto de pedaleo. Ahí nos esperaban los de la organización (un 10 para ellos, daban la enhorabuena uno a uno a los participantes) y la familia de uno de los compis, mi querido Ramón.

No he hablado de lo que les sucedió a mis amigos. Muchas cosas, la peor parte la de Ramón. No daré detalles de por qué lo suyo fue una odisea, pero lo fue, creedme, y ahí demostró lo que los amigos sabemos, que puede con todo, que el pedaleo le da la vida y que si hace falta él le entrega al ciclismo su sufrimiento en ofrenda con tal de cumplir su objetivo. ¡Qué grande Ramón! Y la mejor Sandra, que quedó segunda en la clasificación femenina, menuda fenómeno.

Pero aquí no acaba la cosa, os dije que mi petate estaba en Espot. ¿Y qué me puse para dormir? ¿Y al levantarme al día siguiente para ir a desayundar? Pues tras la deliciosa ducha me metí en la cama como mi santa madre me trajo al mundo, disfruté cada segundo hasta quedarme frito. Y cuando me desperté por el hambre me volví a vestir de ciclista, con zapatos rígidos incluidos y con toda la peste a infierno. Me casqué un almuerzo de recordar, la pareja del Hotel fliparon viéndome comer, viéndome vestir, oyéndome contar las peripecias del viaje y acabaron diciendo que estábamos todos un poco locos ... y razón no les faltó.

Muchas gracias por leer hasta aquí, de verdad. He omitido tantas sensaciones, tantas imágenes, tantos momentos irrepetibles, ... si quieres compartiré más contigo ante una cerveza.

Y quizás te preguntes por qué te mando esto. No, no tengo ningún deseo de reconocimiento, no se trata de ninguna proeza ni los que hacemos estas cosas las hacemos para que nos den palmadas a la espalda (al menos yo no). Mando este correo a las personas a las que tengo aprecio y no sólo se lo mando para compartir mi alegría sino que se lo regalo como un ejemplo modesto de que las cosas se pueden hacer. Hace poco más de un año yo ni hubiera podido soñar con hacer esto, pero conocí el reto, me hipnotizó, me decidí a intentarlo, tracé un plan y me esforcé en ello. Ahora es cuando os puedo decir que lo de llegar a Vielha sólo fue la guinda, el espolvoreo de cacao sobre el helado. Lo bonito realmente fueron los meses de entrenamiento, la constancia, los fines de semana de disfrutar de la naturaleza con amigos. Todo se hacía por la ilusión de prepararse bien para Pedals, y la ilusión nos arrastró.

Si tu vida es aburrida está en tu mano cambiarlo. Si hay cosas que querrías hacer deja de desearlo y trata de hacerlas. Si crees que no vas a poder piensa en el que pedalea con un brazo en cabestrillo o el que participa en una maratón con muletas o el abogado que estudia las leyes en Brayle. Apaga la tele. Inténtalo y seguro que encontrarás la felicidad por el camino. Y cuando veas desaparecer la chispa en la cara de un amigo llévatelo contigo y enséñale tus caminos.

Espero que nos veamos pronto.

Ángel
4 de julio de 2008